En alguns diaris
en malparlaven. Una mena de caiguda en picat. Una obra empetitida, ocasional,
oportunista... Ai, ai, ai.
Imatge: http://ep00.epimg.net/cat/imagenes/2015/12/02/cultura/1449085014_642310_1449085127_noticia_normal.jpg
Així i tot em va
semblar que ho havia d’intentar. I d’aquesta manera vaig esdevenir un d’aquests
xais consumistes que van fer el Vae Victus un breu i discret capdavanter en les
vendes de llibres.
Imatge: http://lacampanaeditorial.com/file/2015/11/vaecoberta-401x609.jpg
M’ho vaig llegir
per Nadal i vaig pensar que tampoc no estava pas tan malament. Que eren quatre
històries trenades amb alguna que altra argúcia previsible. Potser sí.
Excessivament disperses. Potser sí. Alguns passatges amb l’ordit massa bast.
Potser sí.
Imatge: http://statics.ccma.cat/multimedia/jpg/3/6/1449308531363.jpg
Però m’ho vaig
llegir amb alegria (amb aquella alegria tacada de sarcasme), amb lleugeresa
(sense connotacions tan directes com l’obra anterior), amb la intriga mínima i
necessària però real, com la que el convida a deixar la darrera història
inacabada.
Imatge: http://dadesshield.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/201511/990_1447840875foto_3013868.jpg
Molt més tebi que
“La Pell Freda”. Doncs sí. Però no m’ha passat com amb algú altre que després
de segons quina obra penses: “Millor que trigui una mica a publicar-ne una
altra...”. Albert Sánchez Piñol, la propera també la buscaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada