Parlar d’aquesta pel·lícula ens permetria
tocar el tema dels doblatges al català, de com de minsos han estat els
resultats de tanta proclama i tant de debat entre les pretensions polítiques i
el pragmatisme del mercat (que és una mena de política sense pretensions...).
Imatge: http://diarigran.cat/wp-content/uploads/2012/03/doblatge1.jpg
Parlar d’aquesta pel·lícula ens permetria
discutir sobre les emocions humanes, de les diverses maneres de
visualitzar-les, de plantejar-les, de la necessitat emergent d’entendre’n el
funcionament i les disfuncions, els records, els pensaments.
Parlar d’aquesta pel·lícula ens permetria
comentar fins la sacietat els sistemes omnipresents d’animació, de dibuix per ordinador,
dels efectes visuals, de les representacions oníriques, fins assolir una mena
de pararealitat o de contrarealitat.
Parlar d’aquest pel·lícula ens permetria
analitzar les marques registrades com Pixar (no pronunciar-ho a la catalana) o
Disney, de la indústria que hi ha darrere, del negoci pur i dur que hi ha
associat a l’èxit o al fracàs de taquilla, i ja no parlem dels missatges subliminals que es van distribuint entre els incauts espectadors.
Imatge: http://orig10.deviantart.net/6413/f/2012/040/3/2/animation_studios_by_chocoqueen21-d4p6ntq.jpg
Parlar d’aquesta pel·lícula ens permetria
valorar l’evolució dels costums ubans fins arriba a la poca assistència de
públic (persones físiques) a les sales del cinema, això sí, carregats amb
llaminadures i begudes carbòniques.
Imatge: https://www.g-1.com/media/18730/Cinema-Queue.jpg
I això és el que vam fer, tot sopant, després
de veure la pel·lícula “Inside out” o sigui “Del revés”. Si hi aneu, no desaprofiteu l'oportunitat de parlar-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada