Pont de maig - 11

Trencadís centreeuropeu. 

A la Viena clàssica fins i tot els rodamóns anaven a les exhibicions hípiques amb muntura pròpia.

Rellotge jueu per mesurar un temps més compartit del que ens entestem a creure.

Desfilada d’autoritats, periòdica, metòdica, eterna; heus aquí la metàfora de l’infern (ja pot ser bonic, el rellotge, ja).

Un pont i una ciutat. Més avall, cal intuir-hi un riu (no tan blau ni tan dansaire com la fama diu).

Pont de maig - 10

Experiència és allò que queda conforme es van dissipant els records.

Llums retolats. Austriaganda. Propavienna. Publiciutat.

Òpera a la fresca. La Flauta Màgica d’Hamelin.

A sa plaça fan façanes, mare, deixeu-m’hi anar.

Darrere cada finestra-mirall hi ha els policies i comissaris que contemplen els interrogatoris de carrer.

Pont de maig - 9

Entre les llambordes, pols de llessamins. Xarxa de flaires.

L’antiga Grècia a la nova Àustria. Els símbols a l’auxili dels conceptes.

La vista s’atura en un pla. La mirada sempre imperfecta. Sortosament. 

Atenea, marca’ns el retorn a l’Olimp i seguirem els núvols que viatgen amb vela llatina.

Gent llegida. Gent il·lustrada. 

Pont de maig - 8

El parxís ha fet molt més mal psicològic del que mai es podrà demostrar científicament.

Un simple embornal convertit en gàrgola. L’expressió horroritzada és comprensible.

La intoxicació cromàtica estimula la massificació de les transaccions econòmiques de curta volada.

L’aigua acarona la pedra i li presta fluïdesa que els sòlids van perdre fa milions d’anys.

Hi ha espais que reflecteixen magníficament els estats febrils i l’esfondrament de la lògica.

Pont de maig - 7

Palaus per als que, pobrets, no podrien passar amb menys. 

Necessitat de sacralitzar els que es van desmarcar en vida. Tampoc no caldria.

No entrance. No exit. No barregem el que hi ha a una banda i a l’altra.

Bèsties insensibles, irrespectuoses amb la bellesa. Vés a saber si tenen les seves pròpies raons.

Dèria escultòrica. No n’hi ha prou amb domesticar la botànica. També cal mostrar-ne el domini amb l’absurd. 

Pont de maig - 6

Van tenir la previsió de deixar una franja blanca al senyal perquè no desentoni del tot.

Hi ha noms que ni tan sols Viena (Wien) pot endolcir. 

Catedral subaquàtica. Fe profunda (d’un pam d’aigua).

Incongruència i grandiloqüència. Heus aquí el que la fi de les guerres desperta i manifesta en els seus homenatges.

¿Estàtues eternes? ¿Flors efímeres? Potser el més perdurable és allò que menys ho sembla.

Pont de maig - 5

L’arbre del cotó amb finestres a tots els paisatges.

Discret autoretrat artdecó.

Parelles de bicicletes festejant a la fresca discreta del parc.

La bicicleta, millor actriu secundària, imprescindible actriu de repartiment.

¿El material exposat no s’impregna dels reflexos de l’altra banda de l'aparador?

Pont de maig - 4

Categories de marca, prestigi de prestidigitació, reflexos imperials...

El domini de la llum per al control dels seus efectes. Pretensió antiga i perdurable.

De tant en tant, baixa del cavall, beu una ampolla d’aigua que llença a la gespa, i fa un riuet –amb còdols o sense–. Tot seguit, torna a encabritar el seu cavall.

Quantes coses no hauria vist si no fos que per pujar al cavall sempre es treia ulleres.

El paraigua de l’emperadriu, la punxa de l’emperador i la bandera del casc del cap de la guàrdia.

Pont de maig - 3

Aquí teniu la O de l’òpera. La resta de l’edifici és la pera.

Imperi gòtic. Mites de pedra picada.

 

Mentre la gent circula / els va temptant la gula.

El vidre és la modernitat. Sovint sembla que no sabem anar gaire més enllà dels reflexos d’altres èpoques.

Final sobtat de la calor –o potser era més atraient el color que no pas el gust.

Pont de maig - 2

La pluja, tan poètica, tan metafòrica, tan empipadora.

Per si la pluja també fumés.

Escindir-se del corrent majoritari implica riscos; entre altres, el de sortir-se’n. I confiar que en el futur se’t magnifiqui.

El plànol, el paraigua, la motxilla amb la roba per si de cas, la càmera, la guia plena de noms estranys, els laberints urbans... que n’és de dura la vida del turista!

Visuorgia, perduts en un calidoscopi multidimensional, escaosnejant.