"Qui faria sentir el gran crit sense veu de la saba? / I com puc, sense flames enceses, parlar-vos del foc? / Parlar-vos dels braços dels arbres, tan vius com els nostres / (...) Del cos que s'esquinça, / collat a la terra que el plora, negrós i ofegat?"
Maria Àngels Anglada - El bosc cremat
Allò mateix que verd era reconfortant, ara cremat ens asfixia.
El fum que vèiem enlairar-se era la vida que el foc arrencava dels arbres i les bestioles. Ara el bosc és un descampat plantat de cadàvers.
Esbatana els ulls i posa el cor a ralentí. Inventa nous camins per al coratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada