diumenge, 26 d’agost del 2012

Le Paradis


Sorpresa! De debò. Es titula Memòria d'uns ulls pintats i en consta com a autor en Lluís Llach.

Comences una novel·la que podia haver escrit en Vasco Patrolini. El naixement d’una família en l’anarquia més assenyada i en el positivisme més llibertari. Estil fluït, llenguatge ric.

I esclata la guerra civil i l’homosexualitat del protagonista. Crònica d’ambdues conteses des de Barcelona. Es perden algunes innocències però es mantenen les formes. Continuen havent-hi molt bons i no tan bons.

I arriba el moment de la lleva del biberó. El que després portarà els ulls pintats va a la batalla de l’Ebre. I passa d’aspirant a heroi a desertor i a exiliat amb privilegis.

Aleshores comença un breu però allargassat epíleg, crònica d’una doble desfeta i d’una visceral venjança: un dels molt dolents desapareix d’aquest món. Ei, però en queden d’altres. Molts.

Ja us ho deia: sorpresa. Tot en una primera persona força creïble. La història des de la perspectiva dels vençuts, dels que no els toca escriure-la. Ja sabeu que sempre podem renunciar a una herència, però no per això deixem de ser hereus de la Història que ens expliquen novel·les com aquesta.

El títol rep una apurada justificació al final de la novel·la. No està malament, però un servidor l’hauria titulat: Le Paradis.



Per cert, a la xarxa hi ha un piló de crítiques negatives, que la titllen de maniqueista, de mancada d'èpica i de poesia, de mediàtica...

Si voleu llegir el primer capítol en pdf, cliqueu aquí.

5 comentaris:

PS ha dit...


L´he llegit la primavera passada i si alguna cosa trobo que no li falta -al menys en tres quartes parts del llibre, el registre final potser canvia una mica- és poesia i en menor grau, èpica.

A la novel·la hi he trobat vocabulari comú amb algunes de les seves cançons i algun gir que més que de la Barceloneta sembla dels empordans, però no li treu mèrit, al contrari.
A mi també m´ha sorprès.

Càndid ha dit...

Totalment d'acord amb tu.
He de reconèixer que algunes de les crítiques han funcionat com a estímul per llegir-lo.

Anònim ha dit...

http://www.quetalvasdalloteu.org/

El porquet ha dit...

Doncs jo no paro de llegir-ne bones crítiques! I amics meus que ja l'han llegida l'han deixada molt bé! La veritat és que només n'he rebut inputs positius... cosa que fa que m'hagi de decidir ja a treure-la del munt de llibres pendents!

Càndid ha dit...

Doncs, vinga, a llegir-la i a comentar-ne què t'ha semblat...