Avui somriu aquesta terra. S’ha salvat de l’especulació. No pas definitivament (mai res no se salva definitivament de l’especulació), però sí que ha aconseguit una treva important. De moment, aquesta guerra l’ha guanyada. Disculpeu el llenguatge bèl·lic però en aquest cas és imprescindible.
No patiu pels especuladors. Patir-los és diferent de patir-ne. Ells han dormit perfectament. El disgust que poden haver tingut és efímer. Han passat pàgina i ja estan buscant una altra cosa, la que sigui, per intentar enriquir-se’n de cop i sentir-se cofois d’ells mateixos. Els patim però no cal patir per ells.
Ara hi ha un paper important que diu que Vilanera és un patrimoni que s’ha de conservar i, fins i tot, que pot servir a la societat per entendre què són i per a què serveixen els connectors ecològics. Deixem que aquell paper faci el seu paper i dediquem-nos a mirar què miren els especulaires. Especulem sobre ells.
Avui Vilanera es mira el Montgrí de cara.
2 comentaris:
Com costa conservar un trosset de terra això si s'aconsegueix... perquè ni tan sols haver passat tota una vida suant per poder-la comprar, conservar i estimar no serveix absolutament de res. És tan trist tot plegat.
M'alegro de que Vilanera se salvi, encara que només sigui de moment. Espero i desitjo que aquest moment sigui etern.
una fotografia magnífica!
De part de Vilanera: Gràcies, Neus!
De part meva: Gràcies, Neus!
Publica un comentari a l'entrada