Tres sensors de carrer

Segon lliurament. El carrereig. De la puerta del Sol (un eufemisme, atès que va estar ennuvolat els quatre dies, si és que no plovisquejava, o directament plovia, o sigui que el sol no va fer ni cas de la seva porta) fins al palacio de Oriente (un altre eufemisme, perquè sempre hi arribàvem sense saber com i, doncs, per a nosaltres, era el palau del desoriente). Plaza Mayor, Mercado de San Miguel, templo de Debod, el Corte Inglés al carrer Preciados...
Hi havia molt més del que surt aquí, però la nostra obsessió no arribava a fotografiar-ho tot (bé, algú de nosaltres, quasi). Tampoc no hi busqueu gaire llum, per allò que us deia de la meteorologia. Tampoc no hi busqueu els retrats macos, els d'enlluernar la càmera amb el somriure Profidén (com que no m'agraden gaire, els he descartat tots; lògicament m'emportaré alguna que altra bronca).
Vinga, va, vaig a preparar el tercer lliurament, el penúltim, que ja comença a ser hora de passar pàgina, tu, tanta foto...