dissabte, 2 de maig de 2009

"Vostès, nosaltres, música i poesia"


Aquest és el títol que en Ricard, la Inès i la Meritxell han atribuït a la seva darrera trobada poètica de Sant Jordi.
Doncs dissabte vam anar al Palau Solterra, tot i un enorme ventall d'alternatives suggerents que coincidien en data i hora, i fins i tot en el mateix Torroella.
L'acte poètic va tenir dues parts. La primera, més previsible, amb textos sobretot d'en Ricard, va ser francament reeixit. Entre els tres van aconseguir un clímax suau però persistent, ingràvid, consistent i lleuger, amb els temes que domina i dominen en Ricard: el temps emprat, el temps restant, la vida feta, com resumir la vida. La veu de la Inès, la veu d'en Ricard, bilingüilitats absolutes, i la tercera veu de les cordes de l'arpa premudes i polsades per la Meritxell.
I quan més pregon era l'estat poètic, tatxan! El tallen de cop i volta, i comencen una mena de LotoLíric amb un exemplar no gaire recent de Les 1000 millors poesies de la llengua catalana. Vostè diu la pàgina a l'atzar i jo li recito a vostè el fragment de poema que hi hagi. Un desencert, al meu entendre. No pel fet de jugar amb la poesia, no pel fet de donar veu al públic, sinó pel fet d'exposar els textos a una frivolitat gratuïta, per convertir els poemes (sense saber quin) en daus d'una partida de per passar l'estona. Una segona variant, però, en què el públic llegia lliurement algun poema del llibre, a canvi d'una rosa, va matisar una mica la perfídia del joc. Malhauradament l'antiguitat del volum van fer que no hi hagués cap text ni de la Montserrat Abelló ni de la Maria Mercè Marçal, per exemple.
En acabat, salutacions al poc públic assistent, salutacions als artistes. I una foto de tots tres al costat de l'arpa.
L'atzar que tant protagonisme havia tingut en la lectura també va voler intervenir en la imatge. La nit anterior havia estat fent fotos i havia deixat el programa de fotografia nocturna amb una exposició de 3 segons. Faig llavors la foto sense mirar el programa i... surt el que surt. Tot seguit en vaig fer d'altres en què tots tres i l'arpa van quedar d'allò més bé, somrients i nítids. Vés per on, us ofereixio la primera foto, com si fos una lectura impensada d'en Jordi de Sant Jordi perquè era a la pàgina 22 i algú va dir aquest número.