No està malament: en Carles el Calb sucant la seva mà en la sang d’en Guifré el Pilós i fent quatre camins vermells sobre l’escut daurat. És potent.
Però els temps han canviat. I ara tothom està acostumat a sang i fetge. La llegenda queda com una mica curta. Hi podríem afegir un canvi: l’escut que ha quedat completament amerat de sang, fins i tot amb algun òrgan intern enganxat en una cantonada. I en Carles el Calb que diu ecs i que fa escarafalls i que volent comprovar que aquell escut era alguna cosa digna abans de quedar fet un fàstic, que hi passa els quatre dits i en fa sortir el color daurat de sota. I després que es frega els dits bruts en els pèls d’en Guifré, que alguna cosa bona havia de tenir això de ser tan pelut.
¿No és millor? ¿No té molta més riquesa mitològica, simbòlica i etnogràfica? En realitat, implica molt poc canvi respecte de la versió anterior i s’ajusta als temps actuals. Quatre barres grogues sobre un fons vermell. Potser en Mel Gibson s’hi podria inspirar i vés per on l’escut de Catalunya conqueriria el món via Hollywood. En quatre dies (sí, 4) Bollywood en faria la versió musical.
Tothom entendria i compartiria l’obsessió dels catalans pel número 4. Una obsessió que, pel que podeu veure a la imatge, ja ve de lluny. Visca la Genitalitat de Catalunya!
Ens hem de posar al dia, companys i companyes. Renovar-se o avorrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada