dilluns, 24 de novembre del 2008

Fracàs


Aquest missatge s'havia de dir "Amb tots els respectes i cap dels permisos". Però la cosa no ha sortit bé.
Els darrers números de la revista Enderrock han estat especialment generosos amb els CD que hi encarten. Un dels darrers, en Pascal Comelade, em va fer concebre idees que després han resultat absurdes pretensions. És un disc amb vuit versions comeladianes dels Stones. La primera del disc, Satisfacció, consisteix en la música a la que en Sergi López hi afegeix la veu recitant la traducció del text. Immediatament se'm va fer la llum. Jo faria exactament el mateix amb Brown Sugar. Mans a la feina. Fer una versió del text, agafar l'Audacity, fer la barreja de música i veu, penjar-la al Goear, i esperar la multa de la SGAE. Tot ha anat anant com estava previst. Però escoltant el resultat, després de diversos intents, he vist clar que no ho podia exposar públicament i impúdica. Frustració absoluta. Hi ha d'haver un mínim d'àutoexigència, que cadascú se la gestiona, i aquest mínim m'ha impedit arrossegar el pla fins a la fi. O no sé expressar la morbositat que la lletra reclama, o el meu to de veu no és tan rolling com jo em pensava. En tot cas, reconec el meu fracàs. I encara que potser resultaria elegant i terapèutic de posar el resultat a la consideració pública, penso que podria caure en mans d'alguna persona inadvertida i deixar-la traumatitzada per sempre més.
Us poso la cançó. Us poso la traducció (en gentils decasíl·labs). I us poso el repte que ho faci algú altre. Algú amb més gust, amb veu més adequada, i que vulgui agafar la idea "amb tots els respectes i sense cap dels permisos".



Vaixell d’esclaus cap als camps de cotó
Subhastada al mercat de New Orleans
Sempre ha tingut bon ull el vell cacic
Si el sentíssiu pels volts de mitjanit

Sucre morè, com pots ser tan gustós?
Sucre morè, tan jove, tu sí pots.

Timbals que baten i escalfen la sang
La dama prega quan s’aturaran
El noi de casa tampoc li treu ull
Si el sentíssiu pels volts de mitjanit

Sucre morè, com pots ser tan gustós?
Sucre morè, tan jove, tu sí pots.

Ta mare fou ballarina, segur
La festejaven noiets de setze anys
No sóc cap escolar i sé el que vull
Si em sentissis pels volts de mitjanit

Ah, ves fent, sucre morè, com pots ser tan gustós?
Ah, fes-me sentir, sucre morè, com sols tu, negra, pots.
Sucre morè, com pots tenir tan bon gust, noia?
Ah, sucre morè, com només una noieta sí pot.