dissabte, 18 d’octubre de 2008

El pont deconstruït


Vaig picar. El llibre tenia una portada atractiva. L’autor era novell però mediàtic. El llibre anava per la tretzena impressió (confiant que no volgués dir que s’haguessin imprès tretze exemplars). A més el llibre tenia una franja de color blau que informava: “13ª (sic) edició. La novel·la que et convida a passejar pel Besalú medieval. Més de 40.000 (sic) lectors ja l’han descobert.” O sigui, un dels darrers i rotunds èxits editorials de Columna. La banda de darrera d’aquesta banda blava, encara era més convincent: “Un brillant retrat medieval fonamentat en una rigorosa documentació.” La Vanguardia. “Un viatge al passat ple d’acció, d’intrigues i de sentiments narrat per l’autor amb passió i veritable ofici.” Maria Mercè Roca. “Martí Gironell ha escrit una història amena, plena d’aventures i de fantasia. És un pont a la diversitat que es fa llegir.” Guillem Terribas.
Senyors, senyores, aviso: esteu llegint el comentari d’un ignorant que no ha sabut apreciar cap d’aquests valors, un criticaire incapacitat per gaudir d’aital joia.
M’he acabat el llibre; tot i que és una lectura lleugera, m’ha costat. Ho he fet per convèncer-me de la pricipitació de les meves impressions, i perquè pensava que Besalú s’ho mereixia. ¿Que què m’ha semblat?
Crec que és una novel·la infantil, juvenil a tot estirar. M’encanten les novel·les infantils i juvenils. Però aquesta pretén no ser-ho a base d’afegir algunes escenes de violència i, en especial, de sexe.
El sexe és una cosa molt interessant, tant en la vida real com en la ficció, però aquí esdevé quelcom anecdòtic, irrellevant, sobreafegit. Aquí floreix una violació. Allà salta de cop i volta una escena de zoofília porcina. Tot seguit un monjo se’n va de putes. Al prota de quinze anys se’l beneficien en el moment menys esperat, tant pel lector com pel mateix personatge.
Abunden les escenes de “fantasia” amb druïdes, déus del riu, dones d’aigua. I quan algun d’aquests elements sembla que promet una mica, doncs s’esvaeix. Arriba un moment que ja no sorprén ni quan apareixen ni quan desapareixen.
Hi ha comtes bons –el de Besalú– i comtes dolents –el d’Empúries–. ¿Per què un és bo i l’altre és dolent? Doncs perquè l’autor ho deixa ben clar. El de Besalú és bo i el d’Empúries és dolent. ¿Qui necessita majors raonaments?
Hi ha molts personatges, molts, infinitat, però tots tenen una cosa en comú. Tots parlen exactament igual que el narrador. És igual que sigui comte bo o comte dolent, home o dona, jueu o cristià, jove o vell, beat o descregut. Arriba un moment que et planteges, ¿per què cal posar guió i explicitar les paraules exactes de cada personatge, si tots fan servir el mateix lèxic i el mateix registre? ¿No seria més fàcil estalviar-s’ho?
Confesso que cap al final del llibre estava més pendent de trobar coses estranyes que no pas de saber com acaba la història. Coses estranyes. Ara mateix em ve al cap el bisbe amb tendència a mirar i remirar nens petits en els patis de les escoles. No sé com estava el tema de les construccions escolars del Departament d’Educació en el segle XI, però em costa d’imaginar la situació. ¿Es posaria al darrere de la reixa metàl·lica tot mirant el rellotge digital esperant l'hora del pati?
Bé, no tinc costum de ressenyar llibres (o pel·lícules o escenificacions o exposicions o discos o el que sigui) que no m’hagin agradat. Penso que un bloc no és indret per anar donant cops de pal. Però aquest cas m’ha estat una mica més dolorós que els altres. Perquè em vaig passar d’innocent, perquè vaig picar com un passerell, perquè em vaig creure el que l’editorial proclamava que alguns crítics i escriptors i llibreters proclamaven. No sé què en pensen els 40 000 que l’han llegida abans que jo. No sé si han publicat l’opinió en alguna banda que jo no he sabut trobar. Però jo sí que he volgut dir-ho, perquè si algú ha pensat participar en la 14a edició, i llegiex aquest missatge, hi trobi una morbositat afegida, la d’algú que diu: “És una obra literàriament molt menor, històricament incongruent i sense consistència narrativa. Cal esperar coses millors de l’editorial, de l’autor i dels professionals que fabriquen i publiquen valoracions destinades a la promoció.”