dilluns, 25 d’agost de 2008

La Nau dels Bojos

Hyeronimus Bosch, La Nef des Fous, entre 1490 i 1500. Oli sobre fusta. 58 x 33 cm. Museu del Louvre, París.

Al llibre Tretze Tristos Tràngols, de l’Albert Sánchez Piñol, hi ha un conte que se situa en una Nau dels Bojos. Mentre el llegeixo m'assalten les neurones unes músiques. Una cançó dels Doors. I al cap d'un moment: Ostres, si també n'hi ha una altra del Robert Plant. Les cançons tenen aquest mateix títol: Ship of Fools. Vés quina casualitat. ¿Però no havíem quedat que les casualitats no existien? Doncs, per gratar-se la curiositat no hi ha res com la xarxa!

No cal dir que hi surt de tot: pel·lícules (especialment una d’en Kramer de l’any 65), un munt de versions musicals (la dels Doors: http://www.youtube.com/watch?v=O1dtKp8PtBA; la d’en Robert Plant: http://www.youtube.com/watch?v=iYhDPgRvSaU; una molt celebrada dels Grateful Dead: http://www.youtube.com/watch?v=V9JV0E-Y5KQ; una altra dels Erasure: http://www.youtube.com/watch?v=d1MYwyDm5hA; i altres), fins a una cooperativa d’espectacles.

Cal fer un pas més. Diu la Wikipedia (en anglès):
“El Vaixell de Bojos és una al·legoria que durant molt de temps ha estat un element recurrent dins la literatura i l’art occidentals. L’al·legoria dibuixa un vaixell poblat per humans trastornats, frívols o inconscients, passatgers d’una nau sense pilot, i aparentment ignorants de la seva pròpia condició. Aquest concepte serví de marc per al llibre del s XV, Das Narrenschiff (1494) de Sebastian Brant, el qual inspirà la famosa pintura del Bosco amb el mateix nom. Un vaixell –en principi era tota una flota– surt de Basilea cap al paradís dels bojos. A les composicions artístiques i literàries dels segles XV i XVI, el motiu cultural del vaixell de bojos també va servir per parodiar “l’Arca de la Salvació” (paper que s’autoatribuïa l’Església Catòlica).”

Michel Foucault, en el seu llibre Història de la bogeria a l'època clàssica dóna per fet que moltes ciutats europees van veure arribar aquests vaixells de bojos.

Bé, pel que es veu la cosa ha donat de si i continua donant. En tot cas, la metàfora al·legòrica del llibre d’en Sánchez Piñol està bé. Seguirem informant (si arribem a port).