dimarts, 2 de setembre de 2008

The boy in the striped pyjamas



Quan algú te'n parla bé, d'un llibre, et vénen ganes de llegir-lo. Quan són tres -els que te'n canten meravelles-, les ganes es multipliquen per tres. Quan te'n parlen vint-i-cinc, aleshores ja se't passen les ganes i penses que amb tot el que te n'han dit no val ni la pena intentar-ho; que amb els rotllos que has aguantat ja te'l pots donar per llegit i paït.
Això és el que havia passat amb El noi del pijama de ratlles. I amb tot el que hi ha per llegir ja l'havia donat per fet.
Però les circumstàncies són les circumstàncies. Heus-me aquí (en aquell moment; ara és allà), a Bilbao, havent acabat les lectures que portava a la maleta, i va i em trobo amb la versió anglesa; l'original, vaja. Fullejo. Home, difícil no es veu. Lletra grossa. Això és lectura de dues vetlles, potser de tres. Som-hi.
Resultat: me l'he llegit i m'ha agradat. Fins i tot m'ha sabut greu que me n'haguessin parlat abans. El llibre està pensat perquè un lector anglès -millor irlandès; millor lectora i irlandesa-, sense cap precaució d'antuvi, agafi el llibre, convençut/da que és un llibre infantil, i que se l'empassi.
Evidentment jo complia molts pocs dels requisits previs. Així i tot el llibre m'ha agradat.
Puc estar d'acord amb molts dels retrets que se n'han fet, d'argument, de maniqueïsme, d'aprofitar un moment comercialment propici. Així i tot el llibre m'ha agradat.
Puc pensar que se n'ha fet un gra massa, amb la pel·lícula inclosa i tot el que vindrà darrere (¿cromos? ¿sèries? ¿portades de llibretes escolars? ¿moda de pijames a ratlles?). Així i tot el llibre m'ha agradat.
Bé, potser m'ha agradat pel mateix motiu que l'incident del gos a mitjanit, perquè és fàcil d'entendre en versió original, i perquè el puc passar a la gent que està en la mateixa fase lingüística que un servidor, inclosos els fills. Cal ser-ne conscient. Així i tot el llibre m'ha agradat.

Si queda algú que encara no l'hagi llegit, potser li tocarà anar a veure la pel·lícula que és a punt d'estrenar. Mireu, mireu el tràiler: