dilluns, 28 de juliol de 2008

Fa més de tres mil anys


Fa tres mil anys aquesta construcció ja tenia segles d'antiguitat.
No sé a vosaltres, però a mi se m'encongeix alguna cosa. I se me'n dilata una altra. O potser és la mateixa cosa que s'encongeix i es dilata. A vegades es dilata i s'encongeix alhora. Vés a saber.
Sa Cova des Moro (una altra vegada el recurs d'atribuir al "moro" allò que no s'entèn). Altres anys l'havíem buscat, i res de res. Ara està més o menys indicada. Anar passant per tanques, camps de blat de moro (vés per on), travessant masos amb gossos sorollosos, aixecant tempestes de pols blanca, i al final...
Tot un poblat pretalaiòtic amb navetes diverses. I un panorama esbalaïdor del barranc de sa Cova.
Em recordava aquell any que vam aconseguir arribar a son Binagaus Nou, empaitant la platja i la cova des Coloms, i va aparèxier un pagès que ens va explicar tot de coses (en vam poder entendre un trist 27%, aproximadament) i finalment ens va ensenyar una sala hipòstila al darrere del mas, que ni amb GPS l'hauríem trobat.
Ai, Menorca, com em tens d'encongit i dilatat!
Nota: enguany no hem pogut entrar a la naveta des Tudons. N'impedeixen el pas a l'interior. És lògic, però també encongeix una mica.