dimecres, 25 de juny de 2008

Sant Joan i la Inwebpendència

Imatge extreta del bloc d'Antoni Vélez (Badalona)

Sant Joan, festa nacional dels Països Catalans.
He vist alguns blocs i webs de gent que en proclamava la importància política d'aquest concepte, camí d'una necessària independència, i en molts d'ells hi havia respostes irades, especialment de gent del País Valencià, enceses com falles.
He vist també que els organitzadors d'actes al voltant de la Flama del Canigó, recorden que enguany en fa vuit-cents del naixement d'en Jaume I el Conqueridor, un dels impulsors, a sang i fetge, d'aquesta existència polinacional (o uninacional, o federal, que no ho sé).
Focs i petards, curiosament no tots dedicats al sant ni a la flama nacional. Hi ha tota una fúria nacional i ultranacional concentrada en una pilota que entra i no entra i que va i ve a cops de bota de marca.
Tot plegat, un batibull, que bat i bull.
¿Independència? Fa quatre dies un partit independentista es tirava pedres al teulat per quotes de poder dependent. I la resta del país també sembla més preocupada per l'Euríbor que pel Catalíbor.
No hi ha res impossible si la gent vol. I fins i tot quan la gent no vol, encara és possible, si es donen altres circumstàncies. En el nostre cas, deixeu-me ser escèptic (ja veus quin gran servei al meu país!), tant pel que fa a la gent com pel que fa a les circumstàncies.
I vistes les coses com les veig, em refugio en una altra mena d'independència, la que em dóna això que estic fent. Si més no, catalans, llemosins, xiquets tots, som inwebpendents. Visca la inwebpendència!