Això d'internet no és una porta, no. És un passadís inacabable amb tot de portes a banda i banda. I totes diferents, de formes, de colors, de materials diferents. I quan n'obres una i la travesses, et trobes en un altre passadís amb altres portes tancades amb plaques misterioses, amb manetes suggerents...
Hem de redefinir el terme "navegar".
Hem de reservar una part del nostre horari de lleure, i a vegades també del laboral, i fins i tot del nostre horari íntim, per fer-ho. No és casualitat que la paraula net signifiqui xarxa. No és casualitat que la paraula webb signifiqui teranyina.
Jo confesso que ho faig, i molt menys sovint del que em plauria. De tant en tant, navego, o sigui: navago. Quan em vaga. Em veig d'aquí a quatre dies en un centre de desintoxicació.
Navago, per-qui-per-llà. Ara bé, hi ha una sèrie de portes que obro sempre. Sé que el que hi trobaré val la pena. Algunes d'aquestes pàgines ja les he enllaçat en un moment o altre de la curta vida del bloc. Però veig que n'hi ha una que encara no he comentat. És el bloc de la Teresa Bardera.
Idees sobre art i educació infantil, amb una dedicació i una distinció impressionants. Si no ho heu fet fins ara, crec que hauríeu de provar-ho. Cliqueu a la imatge del començament i ja m'ho sabreu dir.
(Tere, em sap greu. Sé que després d'aquest missatge el teu bloc quedarà bloc-quejat de l'allau de visites. No crec que el teu comptador tingui prou xifres. Espero que em disculpis.)
2 comentaris:
Ja parlarem de la comissió ...
Precisament per ser tu pensava cobrar-te una comissió especialment assequible, ¿et referies a això, oi?
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada