La xafarderia m'ha fet buscar imatges d'un dels fotògrafs que més m'impressionen. Parlo de l'hongarès André Kertész. Us he triat una vintena d'imatges per si us ve de gust de donar-hi un cop d'ull.
Veureu fotografies d'una extraordinària simplicitat, però que deuen tenir hores de paciència esperant el moment precís, i amb una composició de manual. Impossible que siguin imatges improvisades.
Hi trobareu mostres de les seves primeres fotografies urbanes i rurals, segons diuen, íntimament hongareses.
Hi trobareu fotos de la seva etapa parisenca, a partir del 1925.
Allà rep un encàrrec sobre distorsions que seran recollides en una exposició del 1933 i que esdevindrà un dels referents principals de la fotografia surrealista.
Poc després se'n va a Nova York. També distingireu imatges típicament americanes però des de la seva òptica personal, poètica. És l'etapa en què se centra més en edificis i imatges abastractes, prescindint de la figura humana.
La seva darrera sèrie sembla ser "Des de la meva finestra". Va fer fotos fins el moment de la seva mort, el setembre de 1985.
Sí, algunes imatges us sonaran a Brassai, i a Cartier-Bresson. Sí, però mirades amb calma, cosa que us repto que feu, veureu que no, que la seva mirada és única i diversa, sorprenentment honesta.
No sé què en penseu vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada