Us ho explico.
M'he convertit en tiramisuaddicte. Això m'ha comportat alguns moments excelsos i d'altres de molt miserables.
Finalment he passat a l'acció directa. En Joan m'ha detallat la recepta que ell considera infal·lible i he començat a treballar-hi a fons.
Crec que m'estic situant en una progressió molt prometedora. La primera vegada va sortir prou bo. La segona i tercera millors. Em veig amb cor d'aconseguir una certa excel·lència amb unes quantes proves més. Que tremoli la família aquest Nadal.
Arribat a aquest punt cal fer una major i més ampla indagació. Us recomano que feu el mateix (no la preparació de les postres, que no hi teniu res a fer; vull dir que investigueu). Són unes postres recents, de mitjans del segle passat, nascut en els bordells, com a plat energètic per a moments de represa -el nom li ve d'aquesta capacitat-, té tantes variants com cuiners i cuineres, i els ingredients són simples variacions sobre un nucli invariable.
Gràcies, Joan.
