Tercer dia de Brumari. Dia de la pera.
El fruit d'una planta domesticada d'antic, tot i que encara queden exemplars silvestres. Als Països Catalans se'n destaquen dos: la perera borda (Pyrus communis) i el meu preferit: el perelloner (Pyrus spinosa). És el de la foto.
Si aneu al coll de Manrella, a veure el monument a en Companys, trobareu que a l'esplanada del davant hi ha un magnífic perelloner. És visible fins i tot amb el Google Maps. Segur que també heu pensat en el poble d'El Perelló, al Baix Ebre.
A casa teníem bancals de pera llimonera, de blanquilla, d'ercolini, i alguns exemplars de peres de Sant Joan.
Potser les peres no viuen el seu millor moment d'acceptació popular. I és una llàstima perquè el seu contingut en vitamines la fan molt indicada per als escamots de gent que fa règim (les vitamines del complex B "regulen el sistema nerviós i l'aparell digestiu; fortifiquen el múscul cardíac; protegeixen la pell i el cabell i són essencials per al creixement." Viquipèdia dixit.
Vaig menjar tantes peres de petit que ara que arribaré als 60 anys ja podré dir que he arribat més o menys a la meitat de la meva vida.
