La Troika del Nouvembre

Imatge capturada a http://www.valentina.net/troika.jpg

Situem-nos a data d’avui.
Encara que és evident que som a 18 de Bromari de l’any 217, els calendaris oficials s’entesten a situar-nos al novembre. Novembre, mes número nou i reconvertit en onzè.
No és un mes especialment pròdig en tradicions, encara que començar amb una festa pels morts ja té el seu suc.
Quan Piotr Illich va composar per encàrrec Les Estacions, que es publicaven mensualment a la revista de música Nouvellist, per tal de posar música al mes –cosa que feia pocs dies abans d’acabar cada termini, segons es diu– es va inspirar en els versos d’en Nikolai Nekarsov:
“En la teva solitud no et preocupis pel camí,
No tinguis cap pressa amb el trineu
I oblida per sempre més la tristesa que et crema el cor”
Un bon consell. Fem-ne cas. No xurriaquem els tres cavalls del trineu, doncs. Uns romàntics, aquests russos. ¿Voleu sentir el carruatge sobre la neu amagat entre l’antic piano d’en Konstantin Igumov? És una versió baixada del Iutiub. Diuen que alguns acords volen recordar els tòpics cascavells que tots portem als trineus.

I encara una altra cosa: ¿heu vist la pàgina de Viquidites dedicada a recollir els refranys de cada mes de l’any? Igual en sabeu algun i l’hi podeu afegir.

Aniblocsari

Tal dia com avui, de fa un any, a l’equinocci de la tardor passada, amb una foto d’uns corbs marins al Salpatx, vaig estrenar aquest bloc.
En aquell moment em venia bé d’anar seguint el calendari republicà, tan exòtic ell i tan oblidat. S’ha anat fent, amb la puntualitat que he pogut. Com que això de l’ordenació del temps que, ordenat o no, va fent via endavant, és un tema que m’atrapa, penso que enguany –de tardor a tardor– puc anar seguint altres calendaris, potser el calendari julià amb els retocs de l’August, que ja he iniciat en el missatge de la cesària. Bé, anirem decidint sobre la marxa.
Així és que avui toca fer allò tan quico de bufar les espelmes (l’espelma!) i posar música de fons. La flama l'he pillat del Flickr (d'un paio boníssim que es diu Rickydavid) Reconec que no és ben bé una espelma d'aniversari, però el pastís tampoc no destaca especialment. La música encara l'estic buscant entre els vinils. Pensava en un altre paio boníssim, que es deia Piotr Illich, que va fer un concert amb dotze temes, un per cada mes de l'any (com en Vivaldi, però en romàntic).
I ara ve quan em poso romàntic jo també (coses del cava virtual). Tant de bo aquest espai serveixi perquè algú –pel motiu que sigui, i tan circumstancial com s’escaigui– trobi un puntet del plaer intens que jo empaito escrivint-lo. Salut!