La senyora de Sade, de Yukio Mishima. La Funcional Teatre, a Figueres, des del 16 de gener al 1 de febrer (divendres, dissabtes i diumenges).
Un text amb irreverències i provocacions, no cal dir-ho, però ferm, fluid, consistent, suggerent.
Uns actors que interpreten la senyora de Sade, sa germana, sa mare, la criada de la casa, i dues senyores parisenques que polaritzen la societat de llavors (i vés a saber si la d'ara) d'una manera impecable, sorprenent, desinhibida. Un brutal treball de l'expressió i del moviment.
Un espai escènic inspirat, funcional, amb elements en principi anacrònics (com un sac de cops que després es mostra atemporal) i anageogràfics (com signes tipogràfics japonesos que després es mostren integradors).
Una il·luminació efectiva i estudiada. No és el que m'hagi frapat més.
I aquells elements que sorgeixen de l'univers Cortada, projeccions de vídeo, músiques que van del bolero al fado. Alguns genials, altres destorbadors, segurament no acabats d'entendre per qui en fa la crònica.
¿I la història? Molt més potent del que esperava, la veritat. L'acció se situa en tres moments diferents al llarg de disset anys (si no em vaig descomptar). Les persones sempre són les mateixes. ¿Però són sempre iguals les persones? En disset anys els canvien els interessos, els amors, els respectes, les necessitats. I cadascú mostra la cara que li convé segons el que pretén. Algú pensarà en hipocresia. Algú pensarà en evolució.
Es diu que el marquès de Sade és el gran absent. Sí i no. Fa la feina que ha de fer: provocar de lluny i donar joc de prop. Amb les sis dones presents n'hi ha més que de sobres. M'afegeixo a la seva muller quan mana a la criada que li barri el pas a la casa. No hi fa cap falta.
No sé si es nota que m'ha agradat. Jo de vosaltres no m'ho perdria.
