La colla dels pinxos

Em refereixo al llibre de la Jennifer Egan, que en català s'ha traduït com El temps és un cabró.

Un llibre més que sorprenent. 

Per la galeria de personatges, que es tornen vells i joves, perpetuant-se entre generacions aparentment contràries.

Per la galeria d'escenaris que van des de safaris a llits d'hospital, tots ells indispensablement escenaris de rock'n'roll.

Per la galeria de situacions que mostren sense ambigüitats els efectes de la vida intensa i alhora la necessitat de viure-la.

Per la galeria de registres que no defuig la infografia, un subjectiu reportatge periodístic o la narració en prime-sego-terça persona.

Per la galeria de temps històrics que van dels records remots al futur que algú contempla com a immediat.

Un gran llibre que, si no és perfecte, deu ser perquè l'autora ho ha treballat deliberadament. 

Posaria la mà al foc que deuen ser les metàfores més vibrants que he llegit darrerament.

Escher Egan

Allò que llegeixes ho ha escrit algú, normalment algú altre. I pot ser que aquest algú altre faci veure que ho ha escrit encara una altra persona, potser amb la intenció de simular que realment ho ha escrit una quarta persona.

Arribat a aquest punt ja no estàs tan segur que ets tu qui ho llegeix. Potser ets algun dels algú-altres que hi ha intervingut o que ho feia veure.

“La torre mestra” de la Jennifer Egan té quelcom d’això. De lectura fàcil, però que en convertir-se en la visió o interpretació d’algú que ho escriu o que ho llegeix, es va complicant sense saber quantes voltes més pot complicar-se.

Al final sembla que tot s’ha d’acabar lligant, perquè creus que es descobriran les cadenes que lligaven una lectura a una altra, però, és clar, això també seria massa fàcil.

Per l’escala de cargol anem pujant a la torre mestra, però es tracta de l’escala impossible d’Escher, de la Tribar de Penrose, i dins de la torre mestra hi ha altres torres amb les seves escales que pugen fins al laberint dels soterranis del que només podem sortir si tenim prou por de quedar-nos-hi per sempre.

¿Respostes? ¿Qui vol respostes? ¿Qui en necessita?