Jan Hendrix: quan l’ombra és el què i la natura el com

Jan Hendrix, holandès de naixement, viu a Mèxic des de finals dels setanta. És un gran cercador de trames naturals que després reprodueix en tota mena de formats artificials: paper, coure, ferro lacat, ceràmica esmaltada, vidre…
Forma i format en síntesi, travessant la línia tan fina entre la concreció absoluta de l’abstracció pura… allò dels extrems, que no es toquen sinó que interactuen.
La mostra que ens hem trobat a Gijón (al palau Revillagigedo) és força exhaustiva. De títol, Estación Norte. En alguna banda deu constar d'on vé el títol. Un servidor, amant dels fotogrames amb motius vegetals, s’hi ha ben retrobat, però amb un procés creatiu a anys llum de distància.
És un artitsta a qui ha agradat participar en llibres d’autor, combinant literatura i plàstica, i també en grans projectes arquitectònics.
Un altre descobriment que afegim al sarró del viatge.

Cònica astur (imatges breus amb guspires de text) 4

Bèsties que esdevenen
caràcter i paisatge,
símbol irrenunciable
com la terra o com l’aigua.



La festa de la gent,
del joc i la trobada,
del menjar i del vestir:
la festa ens justifica.



Horitzó homenatjat,
l’horitzó que buscàvem,
línia i llunyania
definidores, vives.



L’oceà geològic
contra el rocam marí:
fàbriques insolents
de boires minerals.