Madrizt per a catalans. Lliçó 0 i 1/4.

No us perdeu el Monasterio de las Descalzas Reales. Potser a l’entrada trobeu un senyor d’una indefinible mitjana edat que us mirarà severament i si li pregunteu alguna cosa us respondrà amb paraules breus i esmolades. Feu el que calgui perquè sigui ell qui us faci de guia durant la visita. Segurament és una de les visites teatralitzades més contundents a què hagi assistit mai. Vaig quedar convençut que l’home havia demanat el seu ingrés al monestir com a monja de clausura i que la negativa papal li va conferir aquest caràcter i dedicació.
Si el visiteu ─i teniu la sort d’ensopegar el guia─ aneu-hi preparats. Això vol dir quatre dades més sobre les Àustries.

Comencem per Juana de Austria (també dita Juana de Castilla). Havia nascut en aquest mateix edifici, quan encara no era monestir. Era filla de Carlos I. Era vídua del príncep Juan Manuel de Portugal. Era germana del rei Felipe II. Era mare del futur rei portuguès don Sebastián. Ella mateixa el va convertir en monestir a mitjans del segle XVI. Tenia el títol de Gobernadora del Reino. La cara de simpatia fa joc amb la del guia que us comentava fa uns moments.

Continuem amb Maria de Austria. Era vídua de l’emperador Maximiliano II de Habsburgo. Aquesta –i la seva filla Margarita– va fer-se’n monja sense deixar de banda la seva faceta política. Per exemple va organitzar tres dies de festa al monestir per tal de convèncer el nou rei Felipe III que no traslladés la cort a Valladolizt. Això era el 1602. L’any següent, havent fracassat en allò de Valladolizt, va morir, i en el seu testament demanava de ser enterrada al monestir i així assegurar-se tres pregàries diàries per la seva ànima pels segles dels segles (mentre el monestir funcionés). A data d’avui, la Maria té a compte més de 445.600 pregàries. Ho teniu malament, catòlics, si voleu batre el seu rècord.

Si voleu ampliar la llista de monges il·lustres per part venèria, podeu investigar Ana Dorotea de Austria, María de la Cruz y Austria, Catalina María de Ester, Margarita de la Cruz (filla de Juan de Austria Chico, neta de Felipe IV), etc. Acabo amb un etcètera perquè en Felipe V (de tan grata memòria per als catalans no cerverins) va dictar un Real Decreto pel qual totes les abadesses de les Descalzas rebien el títol a perpetuïtat de Grande de España.
Doncs això: no us ho perdeu, però aneu-hi confessats.

Madrizt per a catalans. Lliçó 0.

Una cosa que els castellans no necessiten saber quan visiten Catalunya, però els catalans sí quan visiten Castella, són les diferents dinasties que han donat i donen esplendor a cada ciutat en qüestió, especialment a la capital. És important, perquè és cosa que es dóna per apresa i sabuda des del bressol i, en cas contrari –com el meu, per exemple– pots acabar fet un considerable embolic i fent un trist paper. Amb aquest afany de compartir els estris de supervivència, us en faig cinc cèntims, començant pels anomenats Àustries.

–Fernando II de Aragón i Isabel I de Castella: casats el 1460 van governar fins el 1504. Van anar tenint fills i els que no es morien els anaven col·locant en diferents cases reials europees. El Papa Alexandre VI els va atorgar el títol de Católicos per les seves aportacions polítiques a la difusió massiva d’aquesta religió. A la mort de la Isabel va pujar al tron la seva filla Juana la Loca però qui va exercir fou el seu formós marit.




–Felipe I el Hermoso: rei consort de Juana I des de 1504 fins a 1506. La seva mort diuen que va trastocar la seva muller a qui adjudicaren un generós sobrenom. En aquesta tesitura, en Ferran, que allà era conegut com Fernando, va ser regent fins el 1516. Mentre no creixia el fill del Felipe i la Juana, encara va haver-hi un regent: el cardenal Cisneros (a Aragó també hi va haver un altre regent, Alonso de Aragón, arquebisbe de Saragossa, però això a Madrizt no els fa ni fred ni calor).




–Carlos I (i V d’altres bandes), rei des de 1516 fins a 1556. Acumulava més títols i territoris que vestits el Manneken Pis. Va tenir cinc fills en el matrimoni i cinc més d'extramatrimonials. Es va retirar abans de morir (fet insòlit), abdicant i repartint les possessions entre son germà Fernando (les altres bandes) i son fill Felipe (les Espanyes). Tot seguit es retirà a meditar al monestir de Yuste fins que va morir de paludisme (algun mosquit nascut als estanys que ell mateix va fer construir).





–Felipe II és qui trasllada la Cort a Madrid, fins a aquell moment una vila de mides més aviat reduïdes; de fet, no ha estat reconeguda per llei la seva capitalitat fins el 1931, gràcies a la 2a República. Felipe II el Prudente, que li deien. Governant entre 1556 i 1598, aconseguint una bonica doble fama de virtuós (llegenda rosa) i de monstre despòtic (llegenda negra). Abans de posicionar-vos feu per manera de saber quina és la llegenda que preval entre els madrilenys que us acompanyen.





–Felipe III el Piadoso, rei des de 1598 fins a 1621. És dels que van instaurar la moda de delegar el govern en persones de confiança, concretament en el duque de Lerma, i després en el duque de Uceda, assolint nivells de corrupció que semblaven impossibles de superar, tot i que després s’han anat superant amb sorprenent facilitat. Va coincidir amb Lope de Vega, Luis de Góngora, i amb allò que en diuen el Siglo de Oro de las Letras Españolas.




–Felipe IV el Grande, rei des de 1621 fins a 1665. Va tenir una primera etapa en què mantingué la tradició anterior de deixar que manés algú altre, en aquest cas el conde-duque de Olivares. Després sembla que s’encarregà més o menys personalment i es dedicà a lluitar i a perdre contra els regnes europeus protestants, i contra França, també catòlica però més ambiciosa i espavilada. Total, que el sobrenom al final li va anar una mica gran, pel que es veu.





–Carlos II el Hechizado, rei des de 1665 fins al 1700. És el darrer dels Àustries bàsicament a causa del seu lamentable estat físic que incloïa raquitisme, incapacitat intel·lectual i esterilitat. En comptes d’atribuir aquesta problemàtica a la consanguinitat matrimonial dels Àustries, hom va considerar més idoni atribuir-ho a la fetilleria i a la bruixeria diabòlica, que tenia més morbo. Al començament la seva mare Mariana de Áustria va fer de regent quan tothom es plantejava que el rei moriria aviat, donat el seu estat de salut general. Però l'home va anar resistint provocant un problema successori d'abast monumental.

No se us acudeixi visitar Madrizt sense aquestes dades bàsiques. En un proper lliurament parlarem de les filles, germanes, mullers i amants, que també feien i desfeien, però en la zona fosca. Quan hàgiu superat els Àustries ja podrem passar als Borbons i a les Borbones. No sé si resistiré tant de plantejament pedagògic. Ja es veurà. S’admeten sol·licituds de deixar-ho córrer.