La Funcional Teatre ha escenificat tres cops
la seva particular visió de Cap home és visible. Poesia medieval que la
poetessa Dolors Miquel ha readaptat al català contemporani bàsicament per
palesar la dificultat que tenim a l’actualitat amb el nostre català, probablement similar a la que haurien tingut a l’època, suposant que algú l'hagués fet arribat a la gent del poble.
Una mica de música en directe –medieval, però
també del Renaixement i fins i tot barroca– fa més passable el devessall de
mots d’intenció mística i amorosa i pornogràfica i pedagògica i de recull de les dèries socials.
Aquest cap de setmana, amb les representacions
fetes al Casino Menestral de Figueres i al centre cívic de Garriguella
completades amb l’estrena de fa uns mesos a Vilajuïga, s’acaba el injustificadament
breu recorregut d’aquest espectacle.
Un dels poemes que em tocava recitar, amb l’ajut
de la Bet i el seu violoncel, va ser el del gironí Francesc de la Via, No fonc donat tal joi en tot lo
segle, o bé En secret dins sa cambra, segons la versió de la Dolors
Miquel. Us en poso un fragment original. I també un enllaç al poema sencer.
A veure quants rombes hi posaríeu vosaltres.
"E no us pensets pas duràs llonga estona.
Per mig dels cors li mis un gran palm d’asta,
trencant los tels de sa virginal claustra,
e leis dix: “Ai, ai, ai, que ara sui morta!
que el cor me fall, e l’arma em desempara”.
E dins mon queix me mes un tros de llengua,
girant los ulls ab graciós donari,
sí que eu pensí fos finida sa vida."
Per mig dels cors li mis un gran palm d’asta,
trencant los tels de sa virginal claustra,
e leis dix: “Ai, ai, ai, que ara sui morta!
que el cor me fall, e l’arma em desempara”.
E dins mon queix me mes un tros de llengua,
girant los ulls ab graciós donari,
sí que eu pensí fos finida sa vida."
