Els pares de l'Hervé

Imatge: http://mediastore2.magnumphotos.com/CoreXDoc/MAG/Media/TR7/6/d/1/9/PAR216805.jpg

Si teniu records inesborrablement meravellosos dels vostres progenitors –siguin vius o no–, no llegiu aquest llibre.

Si sou emocionalment sensibles i no suporteu els malrotllos, els malentesos, i les accions malintencionadament malinterpretades, no llegiu aquest llibre.

Si us agraden les històries amb un principi entenedor i un final que s’entén i entremig fets comprensibles, no llegiu aquest llibre.

Si creieu que esteu curats d’espants, podeu intentar-ho. Es recomana deixar-lo quan s’acosti el col·lapse lector.

Imatge: http://www.oliviersteiner.fr/blog/wp-content/uploads/herve-guibert-photographe-sienne-757988.jpeg 

El llibre va ser publicat a París el 1986. Aleshores l’autor encara no sabia que tenia la sida. La hi van diagnosticar el 88, la va fer pública el 90 a través de la novel·la A l’ami que ne m’a pas sauvé la vie, i va morir el 91.

Imatge: http://www.lesinrocks.com/2010/11/26/cinema/actualite-cinema/tele-guibert-cinema-lagonie-dun-cineaste-1123012/

Sí, parlem d’Hervé Guibert i de Els meus pares.

Imatge: http://jmtibau.blogspot.com.es/2014/03/els-meus-pares-dherve-guibert.html

Un sotrac de llibre que et dóna unes quantes garrotades (potser sóc dels que no l’havien de llegir) però que m’ha fet repassar també la seva vessant fotogràfica.

Imatge: http://aucieletsurlaterre.blogspot.com.es/2010_05_01_archive.html

Diria que l’Hervé Guibert és dels que han viscut –i han mort– per explicar-se.