dimarts, 10 de gener del 2012

De vespres i fluïdeses


Un escrit, fa pocs dies, d’en Jesús M Tibau al seu blog Tens un racó dalt del món, que començava “El vespre i l'aigua es fan amics de seguida” se’m va ficar entre cella i cella i devia anar travessant perquè avui he anat a comprovar-ho als Aiguamolls.

En fi, les aus mantenien un cert nivell de cridòria –però ni punt de comparació amb les matinades– mentre el sol es ponia per ponent i la lluna plena es llevava per llevant. La claror –perdó, les clarors– s’anaven dissolent en l’aigua estancada. Quelcom més profund i procaç que “amistat”...

La càmera, pobreta, deia que faltava llum, tan automàtica i tan limitadeta, ella. Així i tot s’ha avingut a fer algunes fotos.







6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la llum i l'aigua són amics per sempre. O millor encara, amants.

PS ha dit...

Veus, el vespre i l´aigua els veig més com una parella ben avinguda, sense turbulències i de llarg recorregut.
Tan diferents del mar i el vent del Tròpic... ;-)

Les fotos, molt maques.Venen ganes d´anar-hi.

novesflors ha dit...

Preciosos instants i preciós apunt.

Càndid ha dit...

País: veig que sense adonar-me'n s'han lligat dos missatges, un aquí i l'altre al Tròpic. Ben vist.
Per suposat que he guardat un parell de fotos per al Tròpic.
No et resisteixis a anar-hi. Entre altres coses hi havia un grupet d'àlics (flamencs).

Novesflors: gràcies pel comentari sobre l'apunt. Els instants van ser realment preciosos.

Joan Rodó i Galiana ha dit...

la llum i l´aigua depèn a quina hora del dia,es troben en perfecte harmonia.

Càndid ha dit...

Paraula de mestre. Tu portes anys demostrant-ho, altres ens barallem amb la càmera per poder-ho suggerir.
Gràcies, Joan.