dimarts, 16 de juny del 2009

Totes les cultures tenen un mal començament


Va venir a parar a la meva tauleta per Sant Jordi. Els meus fills.
Va haver de fer cua abans no me l’acabés. Però ja me l’he acabat. Us ho comento, vinga.

El títol és enganyós. No parla de El preu de ser catalans. En realitat, parla d’un de tants preus de ser catalans. El preu de la cultura, de les cultures, dels mitjans, del mercat, de la indústria –culturals. Una portada iconogràfica: les quatre barres diluïdes sobre un euro (l’euro-diner, l’euro-peu). En una col·lecció idònia: la butxaca.

Tot darrere el títol capciós s’hi amaga una llarguíssima reflexió, fresca, directa, apassionada, sobre la cultura i la catalanitat. Analitzades a l’engrós i al detall, des de dins i des de la vora, des de dalt i des dels baixos. I amb propostes, concretes i il·lusòries, abstractes i il·lusionants.

Parla de fets, d'etereotips, d’uns i altres, els critica, els lloa, s’explica, toca la fibra, toca el gotet, hi toca. Parla clar. Difícil estar-hi d’acord al cent per cent. Difícil estar-hi en desacord al cent per cent.

Corro a aconseguir el seu darrer llibre: Crònica de la Independència.

Ella és la Patrícia Gabancho. Una veu interessant. ¿La voleu sentir? Doncs, cliqueu la imatge.