dijous, 10 d’octubre del 2013

Dia del gira-sol

Segon novidi de Veremari: dia del gira-sol.


País Secret ja ha fet notar en els comentaris que aquests republicans de finals del XVIII estaven molt pendents dels aliments que havien arribat d'Amèrica. Doncs, per corroborar la seva observació, avui una altra. Una planta originària del que ara s'anomena Estats Units.

Es conrea per la seva llavor gràcies a la qual va fer la seva fortuna la casa valenciana Churruca. De la llavor també se n'extreu oli, i permeteu-me que doni per acabada la secció comercial.

Particularment m'encanta el nom científic de la planta: Helianthus (em salto la segona part, no tan amable). Helios vol dir sol. Anthos vol dir flor. Ho ajunteu i segur que us convenç. Per la forma de la flor i per la seva rotació solar. Aquests grecs clàssics hi tocaven. I els americans que n'han adaptat el nom sense més complicacions: Sunflower.

I parlant dels grecs: la foto que us he posat és de les que fèiem servir a les classes d'art i matemàtica per relacionar la natura amb el número phi, àlies proporció màgica.

Ja sabeu que floreix entre començaments i mitjans d'estiu. La recol·lecció, però, es fa per aquestes dates. I el calendari republicà ho celebra justament avui. 

2 comentaris:

PS ha dit...


De totes maneres, alguna vegada he vist camps de gira-sols amb el cap cot, vull dir que semblaven vergonyosos i això m´ha fet pensar...

aquí l´Empordà va a èpoques ( i a subvencions també) però hi ha uns camps magnífics de gira-sols.

I la proporció àurea, un altre bellesa empordanena també. Aquí hi ha tema...

gràcies!

Càndid ha dit...

Aquí hi ha tema.
Només els gira-sols joves segueixen el Sol. Conforme maduren, passen del Sol i es queden mirant cap a l'est i, al vespre, simplement queden capcots com tu dius, i es tornen a aixecar l'endemà al matí encarats de nou cap a llevant.
Això, els que ja tenim una edat, ens ho hem d'anar aplicant, ni que sigui com a metàfora.

Una abraçada!