divendres, 25 d’octubre de 2013

Dia de la remolatxa

La remolatxa, o la rave-bleda. L'amanida vermella. 



Diu que hi ha països que no sabrien viure'n sense (Argentina, Ucraïna...).

Té parents coneguts: la bleda, per exemple.

Però a mi la remolatxa em retorna a la sucrera de Menàrguens. Ma mare és nascuda a Térmens, a l'altra banda del riu d'on hi ha la sucrera. Per a la fàbrica del sucre es va construir precisament el pont de ferro, que després, a la Guerra Civil, seria destruït, i tornat a fer a la postguerra perquè la fàbrica continuava funcionant.

Des del 1963 que la fàbrica no funciona però continua essent "un lloc d'interès". 


En aquella època el sucre el feien a partir de la remolatxa, d'una varietat de remolatxa que se'n deia sucrera, precisament. Sembla que les terres del poble de la Noguera (a tocar del Segrià, però) eren apropiades per a aquest conreu, i les canalitzacions d'aigua del Segre i de la sèquia del Cup. 

El conreu de remolatxa va desplaçar els altres conreus de secà: ametllers, oliveres, vinya... Però, vaja, vaig fer la cumanió i van tancar la fàbrica. Adéu a la remolatxa sucrera.

Devia ser una revolució amb una involució posterior. Com la Francesa, més o menys. La del calendari republicà, vull dir.