Dia de l'arada

Desè dia del mes de Brumari; com tots els desens, dedicat a una eina. Avui, l’arada.

Imatge: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/95/Ploughmen_Fac_simile_of_a_Miniature_in_a_very_ancient_Anglo_Saxon_Manuscript_published_by_Shaw_with_legend_God_Spede_ye_Plough_and_send_us_Korne_enow.png

En temps de tardor, cal preparar la terra perquè s’espongi i xucli humitats i nutrients. De temps del mesopotamis que això es fa amb l’arada. Clar que l’eina que nosaltres visualitzem com a tal és dels romans.

L’arada simple que arrossegaven les bèsties –com la que coneixien els republicans del nostre calendari–. La pesant amb pala tirada per tractors. Sembla que ha estat aquest excés de remenament facilitat per les màquines que ha convençut els pagesos que l’erosió provocada anava en contra dels propis interessos.

Caldrà tornar a fer servir l’arada al moment de la sembra, per recol·locar els nutrients cap a la superfície i perquè mantingui millor la humitat escassa de l’hivern. La segona llaurada s’anomena mantornar. La tercera –si és el cas– se’n diu terçar.

I ara pleguem l’eina que demà és el dia dels morts. A veure què ens proposaran aquests revolucionaris per demà.