dilluns, 30 de setembre del 2013

Dia de la xirivia

¿No direu que, com a mínim, no és sonor, el nom?
Novè dia: dia de la xirivia.



La veritat és que la xirivia ens ve a pèl per tornar a parlar de la pastanaga, o de la carrota, o de totes dues.

Ja veieu que hem començat fent trampa. Carrota i pastanaga són el mateix. El nom de la primera ve del nom llatí recuperat en el nom científic (Carota), en canvi els llatins, que preferien de totes totes la xirivia, l'anomenaven Pastinaca (a la xirivia). I ja tenim l'embolic muntat. O sigui, que la carrota no s'hauria de dir pastanaga, i la xirivia sí.

¿I d'on s'ha tret el seu nom la xirivia? Suposo que ja ho suposeu: d'una altra planta, una que els romans anomenaven Siser i els àrabs Karawiya. 

Bé, amb aquest rotllo tinc la mala consciència de no haver fet gaire justícia a la planta. Penseu que allò que feu amb la pastanaga, el salsifí o el nap, també ho podeu fer amb la xirivia. Atenció: em refereixo a receptes de cuina!

diumenge, 29 de setembre del 2013

Dia de l'amarant

Octidi de Veremari. Dia de l'amarant.

Qu'est-ce que c'est l'amarante?
Doncs, sí, tornem a parlar d'una altra planta. El nom li ve del grec i vindria a significar "flor que mai no es marceix". Ei, poca broma.



Però el calendari republicà li ret homenatge per les seves varietats comestibles, com no podia ser altrament.

En català hi ha varietats que es coneixem com "blet" o com "marxant", la majoria d'elles considerades males herbes i, fins i tot, espècies invasores.

Podria semblar que a la França de finals del XVIII es devia tenir molta confiança en la seva capacitat nutritiva. Però ves per on, és evident que els republicans francesos es van avançar al seu temps. Ho dic pels moviments que reivindiquen l'amarant com a menjar del futur, basant-se en l'ús que en feien els asteques.

Ara potser us picarà la curiositat i fareu servir l'enllaç que hi ha sota de la imatge.



dissabte, 28 de setembre del 2013

Dia de la pastanaga

Setè dia de Veremari. Dia de la pastanaga. De la carrota empordanesa.


Home, d'entrada no sona gaire solemne. Tot i això, podríem parlar llargament del color de les pastanagues, que pel que es veu és una dèria holandesa del segle XVII; o del llarg procés de convertir la pastanaga borda (Daucus carota) tan abundant als nostres marges, en la pastanaga cultivada; i que se'n cultiven 24 milions de tones anuals, que aviat és dit. 

I també com la pastanaga borda és coneguda al Regne Unit com la victoriana Agulla de Pit de la Reina Anna. Ai, perdó, que amb la revolució francesa no es poden fer referències a la noblesa. 

Vaja, visca la varietat (de les pastanagues, per exemple.)



divendres, 27 de setembre del 2013

Dia de la balsamina

Cinquè dia de Veremari. Dia de la balsamina, diu el calendari republicà. 

I ja comencem a tenir dubtes. Trobem unes quantes balsamines diferents referenciades. Però acaabem per concloure que es tracta de la planta que els francesos anomenen no me touche pas

A casa nostra també la sentirem anomenar Madama (vés per on, deu per ser per allò del no me touche pas) i també Alegria.

Científicament se la coneix com Impatiens, més que res pel seu sistema d'escampar la llavor. Com totes les lleguminoses guarden els fruits en beines que, quan maduren, llancen (no llencen, llancen; és a dir: surten projectades) metres enllà. Amb la balsamina això passa en tocar-la quan és madura. Per això hi ha qui ha tret la conclusió que és un sistema de la planta per dir "no em toquis".

¿Com és que el calendrier republicain la troba tan important si simplement es tracta d'una planta ornamental? Deu ser perquè considera que la decoració també pot tenir un lloc en la vida utilitària de les classes modestes. Vaja, diria.



dijous, 26 de setembre del 2013

Dia del cavall

El primer animal del calendari republicà. No hi espereu trobar gaires animals salvatges. Al calendari republicà hi mana el que és útil, el que és humà, el que va a favor del poble.

Imatge: Ilustrum.com

No sé si estic capacitat per dir gaires coses del cavall que no siguin absolutament sabudes per tothom. Em ve de gust de posar-vos el text que en Pere Vilalta ha inclòs al seu àlbum d'Ilustrum "Història de la domesticació":

"Lloc de domesticació: La República del Kazakhstan

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d’una de les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d’anys, des d’una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d’un únic dit d’avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el 5000 aC.

La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrat amb sella o arnès a l’edat d’entre dos i quatre anys. Assoleixen l’adultesa als 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.Actualment hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.

Els humans i els cavalls interactuen de moltes maneres, no només en una varietat de competicions esportives i activitats de lleure no competitives, sinó també en activitats de treball com ara la policia, l’agricultura, l’entreteniment, l’aprenentatge assistit i la teràpia. Els cavalls han estat utilitzats tradicionalment en la guerra.

S’obtenen molts productes dels cavalls, incloent-hi carn, llet, pell, pèl, ossos i productes farmacèutics extrets de l’orina d’egües embarassades. "
Fins i tot n'he aprofitat la imatge de l'àlbum.

dimecres, 25 de setembre del 2013

Dia del còlquic

Còlquic, ¿i això què és?


Doncs una planta mediterrània que és altament tòxica. Per a les persones, que se'n donen pocs casos, però per als ramats que ja és una mica més habitual.

I si és tòxica, ¿per què el calendari republicà se'n fa ressò?

Doncs precisament. Ja sabeu que el que és tòxic sovint també es considera medicinal. Actualment la indústria farmacèutica la fa servir per combatre la gota, l'esclerosi múltiple, i  com a relaxador musuclar. L'interès farmacològic va en augment per les seves capacitats genètiques (ai las, que ens agafin republicanament confessats).

Avui és el seu dia perquè aquesta planta floreix i es fecunda a la tardor. Mireu que el seu nom científic és Colchicum autumnale.

dimarts, 24 de setembre del 2013

Dia de la castanya

Tridi de Veremari del Calendari Republicà (any 222): dia de la Castanya.
  

Cal suposar que castanyers i castanyeres ja s'estan preparant per ocupar alguna plaça de la vila i oferir castanyes i moniatos o (boniatos o batates) acabats de coure. A les escoles ja comencen a parlar da castanyada i de panellets. ¿Ho celebraran, malgrat les retallades?

Així com el moniato va arribar a Catalunya després de la descoberta d'Amèrica, la castanya (fruit del castanyer) és originària de la zona mediterrània. Al nostre país s'ha conreat o s'ha naturalitzat (o sigui que s'ha escampat amb aquella naturalitat...). És comú a la nostra zona, a les Salines i a l'Albera, reina del paisatge a la tardor.

Tot i ser dimarts, comencem a preparar una sortida a Puig Neulós, a Coll de Manrella, a...


dilluns, 23 de setembre del 2013

Dia del safrà

Segon dia del mes de Veramari. Dia del safrà.
 

Allò que van encarregar a en Patufet tot donant-li un dineret. En Patufet ho podia portar bé perquè el safrà era de les coses més lleugeres que es podien comprar a la botiga. Vaja, que si podia carrossar el dineret també podia amb el sobre de safrà.

El safrà és un condiment i colorant que s'extreu de la flor femenina (els estigmes i els estils) de la planta Crocus sativus. Tampoc podem negligir les propietats medicinals de la planta.

El seu conreu s'està recuperant a Catalunya, especialment a la Conca de Barberà.

Imprescindible en paelles, fideus, guisats i cremes. Valorem què toca avui.



diumenge, 22 de setembre del 2013

Dia del raïm

Avui és el primer dia de l'any 222 del calendari republicà. Em fa una certa gràcia de convertir aquest blog en un diari d'aquest calendari. A veure si me'n surto. Una altra disciplina.

Així com el calendari gregorià està dedicat cada dia a un sant o santa, o a un enfilall de sants i santes segons mèrits demostrats en el seu moment per les vies gens raonables que corresponen a les religions en general i a la catòlica en particular, el calendari republicà va considerar que valia la pena dedicar cada dia a una planta, o animal o eina del camp. Un plantejament que a l'alçada del segle ens queda lluny, però vés a saber si no està cridat a tornar o a desaparèixer per sempre.

El primer dia de Veremari està dedicat, necessàriament al raïm.

Imatge: "La petite Lune Gill Raisin Ble Republicain Anticlerical - Caricature 1978-79"
 
El raïm és el fruit d'una planta enfiladissa (la parra) que moltes vegades es deixa aïllat en forma de cep (en vas o copa). Així i tot veureu que cada vegada més torna a mostrar que és un planta enfiladissa ja que es cultiva en emparrat, seguint unes guies metàl·liques, que en faciliten la mecanització.

Un bon dia per brindar amb una copa de vi, potsr un muscat que fa més celebració.