El descendent del bou salvatge de Mesopotàmia, ja extint, és segurament l'animal més abundant criat com a bestiar. El nom científic de la família és bos, amb gran quantitat d'espècies i subespècies.
Apreciat per la força, la llet, la pell i la carn. O sigui, considerat al servei de les persones i les seves necessitats i capricis. Bé, també és cert que hi ha cultures que el consideren animal sagrat, i altres en fan festes nacionals i correbous (com a la foto), a més de ser dels dotze animals del zodíac xinès, però em sembla que estem anant una mica massa lluny barrejant conceptes i cultures.
A l'Empordà ens surt parlar de la Vaca de l'Albera i de la Vaca Marinera (desapareguda i intentada recuperar a partir de la Vaca Menorquina, transvassada a ses Illes pels colons emporitans de la conquesta de Mallorca).
Segurament ja sabeu que Vaca i moltó, olla de senyor. I també la dita que intentava retratar la misogínia o la matrimonigínia: En casar-se l'home, lliguen un bou i amollen una vaca. En fi, em penso que millor deixar la cultura popular per a un altre tema o hi acabaré perdent bous i esquelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada