Anem per parts. La planta és la Scorzonera hispanica. Planta mediterrània. Si us sembla que el nom ve de l'escurçó, no us equivoqueu pas. Tradicionalment es pensava que era una mena d'antídot contra la picada d'aquesta serp.
Curiosament se li atribuïen moltes altres propietats. Ultra les picades d'animals verinosos, es creia que era bona contra els atacs epilèptics, per combatre la tristor, per millorar la vista i per recuperar el riure.
¿Com us heu quedat? A que us la mireu diferent! Aquells republicans ja sabien com ens faria de falta unes quantes dosis d'escurçonera. Els metges actuals la fan servir com a diürètic, i poca més.
Tot i que es considera planta autòctona dels Països Catalans, és concreada a França, a Bèlgica i a Holanda, per les seves arrels (les de la foto) valorades com a aliment d'alta cuina.
Sembla que li hem de fer més cas. Una mica més. A poc a poc, però.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada