De la tina al trull no hi ha gaire camí, i més després d'haver parlat, ahir mateix, d'oli. I com que bona part dels trulls a la vora dels rius ara són restaurants, doncs avui hi podeu anar, que per això no es treballa.
Atenció: declino tota responsabilitat de les conseqüències que es puguin ocasionar si algú em fa cas. Perquè està clar que si algú llegeix això segurament pertany a la classe treballadora, no pas als que fan festa de dilluns a divendres, i després aprofiten el cap de setmana per descansar.
En tot cas la foto que us poso és del Trull del Fuster, a Vilanant, que no s'ha reconvertit precisament en restaurant sinó en sala d'exposicions.
Vaja, potser que diguem alguna cosa del trull. És el molí d'oli. El mot ve del llatí vulgar: torclum, que seria alguna cosa com prémer i esprémer, que és com s'aconseguia l'oli des d'antic. I pel que fa als trulls, no havien variat pas tant des dels temps dels romans. Fins fa 50 o 60 anys. Ni s'ho imaginaven, els pobres republicans del nostre calendari, tot i la seva defensa aferrissada de la tècnica i el progrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada