divendres, 30 d’octubre del 2015

La insuportable lleugeresa del temps

Els vells paisatges ja no ho són. Han canviat. Ara són nous. Però no els ulls que els miraven. I per això els vells ulls reconeixen allò que potser ja no hi és, es retroben amb el que impregnava la retina. Tornen a ajustar-se.

La mare sempre busca i remira. I de tant en tant fa troballes. Coses que eren velles i ara poden tenir un sentit diferent, però que encara fan estranyes connexions amb allò que era aire inconsistent, simple memòria, o simple sensació de memòria.

Fotos, cançons, notes, pronúncies, que et posen davant per davant del tu mateix que tu recordes i que ningú més ho recorda igual.


Us comparteixo una de les darreres troballes de la mare. Jo hi calculo una antiguitat d'uns quaranta-dos anys.


dilluns, 19 d’octubre del 2015

De Lleida a Menorca, passant pel canvi climàtic

Vas la cinema tot pensant: Igual és bona i tot.
I en surts pensant: Doncs tampoc no és tan dolenta.
I ho comentes amb la companya una mica per compromís.
I veus que tampoc no té gaires ganes de parlar-ne.
Les circumstàncies la van fer la història referent de la nostra joventut.
Però dubtes que els joves actuals la puguin assumir.
Ni tan sols com a història simplement d’un cert interès.



diumenge, 18 d’octubre del 2015

Santi Musquera, apòstol de Terrades

Dissabte vam anar a comprovar l'evolució tectònica de la sèrie de Terrades. En Santi Musquera ho ha vingut fent els darrers trenta anys, a partir de l'estudi que n'havia fet en Pallí, i li va semblar oportú de compartir-ho amb nosaltres, simples mortals àvids de coneixements amb una certa consistència.


En Santi està jubilat tot i que no ho diríeu. Molts dels presents havien estat alumnes seus i, pel que es veia, els havia tocat més o menys la fibra això de mirar pedres a veure que s'hi veu i d'escoltar-les a sentir què expliquen.


Vaig intentar fer memòria de quines eren les excursions que jo havia fet de nen i/o jovenet amb l'institut i/o amb l'escola, i no hi vaig trobar cap recerca geològica semblant, cap fita aigües amunt del Segre, cap experiència a la intempèrie amb un mínim de significat.


Diria que el plaer intens pel territori m'ha vingut de (força) més gran, potser des de quan he après a badar els sentits tot trepitjant-lo, les dues coses alhora, que no és fàcil ni gaire compartit. 


dimarts, 13 d’octubre del 2015

Pobles fantasma de Bulgària

És el primer post de la Ginesta al seu blog Perceptions, o, si ho preferiu A tort i a dret i viceversa
Si dic que és un post recomanable potser pensareu que se'm veu el llautó. 
Així i tot dic que és una entrada més que recomanable. Espero que sigui el primer de tota una bona colla.
Li he manllevat aquesta fotografia per ser més convincent.


diumenge, 11 d’octubre del 2015

Entre Palau Borrell i Sant Feliu de la Garriga


Camins que necessàriament duen a alguna banda o altra.
Probablement a algun indret -que caldrà tenir en compte.
Possiblement a alguna troballa o a alguna idea.
Difícilment a algun perill o a una mala experiència.
I qui sap si a una revolta o a algun canvi radical a la teva vida.
Els camins conviden i és lícit però irrespectuós declinar.