dissabte, 19 de juliol del 2014

Escher Egan

Allò que llegeixes ho ha escrit algú, normalment algú altre. I pot ser que aquest algú altre faci veure que ho ha escrit encara una altra persona, potser amb la intenció de simular que realment ho ha escrit una quarta persona.


Arribat a aquest punt ja no estàs tan segur que ets tu qui ho llegeix. Potser ets algun dels algú-altres que hi ha intervingut o que ho feia veure.


La torre mestra” de la Jennifer Egan té quelcom d’això. De lectura fàcil, però que en convertir-se en la visió o interpretació d’algú que ho escriu o que ho llegeix, es va complicant sense saber quantes voltes més pot complicar-se.

Al final sembla que tot s’ha d’acabar lligant, perquè creus que es descobriran les cadenes que lligaven una lectura a una altra, però, és clar, això també seria massa fàcil.

Per l’escala de cargol anem pujant a la torre mestra, però es tracta de l’escala impossible d’Escher, de la Tribar de Penrose, i dins de la torre mestra hi ha altres torres amb les seves escales que pugen fins al laberint dels soterranis del que només podem sortir si tenim prou por de quedar-nos-hi per sempre.



¿Respostes? ¿Qui vol respostes? ¿Qui en necessita?

diumenge, 13 de juliol del 2014

Altre cop a la Seu Vella

En pocs dies un nou retorn als paisatges d'infantesa. L'atzar deu tenir la seves pròpies lleis de funcionament.



Aquesta vegada per un casament. En Sergi i la Núria.
Com deia el mossèn: Ora pro nobis (que vol dir que és l'hora dels nuvis).
I perquè els pugueu veure de perfil:





divendres, 4 de juliol del 2014

Empòrion i el Zoo

Carles Fages de Climent és fantàstic (¿Què s’ha de dir, si no?).

I això justifica que es faci recerca exhaustiva de tot el que va escriure, i que es vagi publicant perquè la munió de fans pugui actualitzar periòdicament la seva devoció.

Els darrers lliuraments han estat dos llibrets de la col·lecció Les Closes de l'editorial Brau.


Un és Empòrion, la de les tres muralles, divertiment teatralitzat. Un pròleg d’en Santi Vila i una introducció d’en Joan Ferrerós i Jordi Pla precedeixen un text en què Fages les deixa anar pels dos brocs intentant mostrar com grecs i ibers compartien un desordre més enriquidor que l’ordre primmirat dels rics romans.


L’altre és Zoo, bestiari nodrit de versos esparsos però també d’epigrames i poemes breus publicats en altres reculls, segons s'explica. La introducció i les notes també són d’en Joan Ferrerós i Jordi Pla i l’edició s’engalana amb dibuixos d’en Miquel Capalleras.


Me'ls he llegit (¿Què s'ha de fer, si no?).

Ja em sap greu el to d'aquesta entrada. Encara no sóc prou empordanès. Però que consti que ho intento. Potser m’hi falta una mica de fervor.