dimecres, 23 d’octubre de 2013

Dia de l'api

Segons dia de Brumari. Ja que ahir li vam fer el salt a la poma per parlar d'aquesta meteorologia inexplicable, avui potser que tornem als riells i parlem del que toca.


I toca l'api. (A casa, l'àpit.) Verdura mediterrània, però no de les de sempre. Pel que sembla la gent va començar a fer-li cas a l'Edat Mitjana. Una de les varietats més apreciades és la d'Elna, ciutat de la Catalunya Nord però que durant els temps del calendari republicà tenien clar que pertanyia a l'Imperi.

L'api s'ha fet un bon racó en moltes amanides i molts brous (a més del còctel Bloody Mary), malgrat acèrrims detractors. També considerada planta medicinal ja que és un curiós estimulant, capaç de combatre estressos i ansietats. I una bona llista afegida: diürètic, antireumàtic, estimulant hepàtic (compte les embarassades, endavant els que fan dieta)...

Si llegiu això cap al tard i preveieu que us costarà de dormir, no patiu, poseu un api sota el coixí i descansareu tota la nit d'una tirada. No, jo no, que dormo com un angelet sense ajuda.