dissabte, 19 d’octubre de 2013

Dia de la tomata

Tomata, tomàquet, tomàtiga, tomaca, fins i tot tomàtic de tan venerada memòria dels nostres fills...

Forma part de la mateixa família que l'albergínia i que el pebrot (les solanàcies) però també que la belladona i la mandràgora i fins a 2300 plantes productores d'alcaloides tòxics.

El nom va venir amb la planta. El mot xitomatl procedeix d'una llengua del Mèxic antic, i significa "fruit amb melic". I efectivament és un fruit. I sobre el melic no discutirem pas.

Sembla que la primera vegada que surt documentat aquest fruit és en un escrit del conqueridor espanyol Bernal Díaz del Castillo. Aquest senyor explica que va ser pres per uns indis de l'actual Guatemala i seguint els tòpics de l'època, aquells salvatges el volien coure -a ell i als seus homes- en una immensa cassola amb sal, bitxos (pebrots) i tomates. I aquest mateix senyor explica a les seves imperdibles memòries ("Historia verdadera de la conquista de la Nueva España") que els asteques es menjaven els braços i cames dels vençuts convenientment adobats amb pebrots, tomàquets, cebes i sal.


Potser que a la propera entrada parli del fruit i prou...