dimarts, 8 d’octubre de 2013

Dia de la carbassa

Fa quadre dies parlàvem de la carbassera de rabequet. I ja vam donar un cop d'ull a les carbasses en general. 



La d'avui és la que en francès en diuen citrouille, és a dir, ras i curt, la carbassa en genèric. 

Com que a l'entrada anterior us posava la foto del rabequet, el violí de pastor, ara toca posar una imatge del fruit d'aquesta planta herbàcia procedent d'Amèrica. I com que a l'altra entrada em posava nostàlgic amb les farinetes de carbassa que em feien engolir de petit, en èpoques en què tenir alguna cosa per engolir ja era quelcom, avui em posaré nostàlgic amb un altre producte d'una varietat carbassera.

I ara no parlo de matar la gana, sinó d'alimentar la golafreria. Em refereixo al cabell d'àngel. La Cucurbita maxima, la que no es pot guardar i per això sol rebre el nom de carbassa -carabassa que en diuen al Segrià- de Tots Sants. Per als llaminers -gormands que en diuen al Segrià- en temps d'escassetats.

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

De vegades em pregunto què caram menjàvem aquí abans d' anar a Amèrica, devia ser una dieta monòtona i molt poc acolorida.

Del cabell d' àngel el que m'agrada més és la textura, semblen algues dolces.

Càndid ha dit...

Certament, en compte de pa amb tomata devíem fer com la propaganda que fan ara a la tele: pa màgic (pa amb pa i cadascú s'imagina la resta).

Bé, els romans devien fer pa amb garum, que devia ser...

Pais secret ha dit...


...una mica fastigosillo. :-)

Càndid ha dit...

¿Tipus ketchup?

Entranyes macerades de peix, filtrades i amanides... Promet.