diumenge, 13 d’octubre de 2013

Dia del préssec

Ja hem enfilat el tercer grup de deu dies de Veremari. Jour du pêche.



Segurament els francesos es devien referir al préssec de polpa groga, el de vinya, el que a la torre em sembla que anomenàvem de Sant Llorenç i que collíem a l'agost. El que fèiem servir per a la conserva.

No sé quines varietats devien córrer per aquella època revolucionària del calendari. Segurament més que ara, tot i que algunes varietats estaven per inventar. Préssec d'aigua préssec groc, nectarina, préssec pla i poca cosa més pots trobar ara per ara al súper.

¿El nom? Ja sabeu que és una de les dèries personals. El nom préssec, o prèssic que li dèiem, no té gaires secrets: ve de persicum malum; és a dir, fruit de Pèrsia. ¿I el melicotó? Aquest nom, no necessàriament d'influència espanyola, però sí de la mateixa arrel, ve de malum colonium, que és el nom llatí del codony, que és tema d'un altre dia. 

Fins demà.