dissabte, 26 de novembre del 2011

D'un lloc a l'ombra

El llibre de poemes "Un lloc a l'ombra" de la M. Rosa Font conté alguns escrits basats en fotografies.
Cal veure-les per intentar esbrinar què volia dir l'autora amb el seu text.
Independentment del que ella diu, i perquè en tingueu ganes de saber-ho, us adjunto les fotografies a què fa referència:

Triangle
"Laura Tanner" de Jesús Moreno.

Reflex
"J. Cornell a la casa d'Utopia Parkway Flushing" de Hans Namuth


Boira
"Reverend Mother the Abbess" de Jean Baptiste Carhaux 


Miracle a Grècia
"Miracle in Greece" d'Ernst Haas


Ciclista
"A l'arrivée, championnat cycliste de Zurick" de Hans Staub


Testament
"Le testament" de Vinhelms Mihailovskis

Perquè de vegades es poden llegir i escriure les imatges, altres es poden dibuixar els poemes, i altres totes dues coses.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Muts i a la gàbia

Dilluns: la tele del menjador fa un soroll estrany, de sofregit cremant-se, de píndola efervescent  desfent-se. A casa tots diuen que és moment de canviar-la per una de nova i de més grossa. Jo penso que n’hi hauria prou amb apagar-la. Millor callar. Res més a dir.
 
 
Dimarts: m’acabo de llegir la darrera novel·la d’en Ferran Torrent, una de nazis i aliats i un gitano valencià. Es titula... Ostres, ja no me’n recordo. Faig un esforç. Potser “Ombres en la nit” o alguna cosa semblant. Res més a dir.

Dimecres: vaig a Ullastret a fer fotos de l’itinerari natural que hi ha a l’altra banda del jaciment. Arribo i m’adono que no porto la targeta (l’havia tret per passar a l’ordinador les fotos dels aiguamolls de l’altre dia). Acabo fent quatre miserables fotos de baixa resolució amb la memòria de la càmera. Res més a dir.

Dijous: assisteixo a una reunió de formadors en noves tecnologies i no es parla de gaire res més que de la pissarra digital interactiva, artilugi al qual encara no li he trobat el què. Res més a dir.

Divendres: es fa la presentació del llibre “El tresor del Cap de Creus” a la llibreria Abacus de Figueres. La presentació, especialment divertida, corre a càrrec d’en Daco. Dels aspectes del llibre que més em preocupaven no se'n diu res. Res més a dir.

Dissabte: s’havia d’anar al castell del Montgrí, però durant la setmana s’ha suspès perquè les previsions deien que dijous hi plouria (que no hi va ploure), que divendres hi plouria (que no hi va ploure), i que el dissabte al matí hi plouria (que no hi va ploure), i amb tanta pluja l’ascensió resultaria extremadament perillosa. Res més a dir.

Diumenge: vaig a votar. Al vespre es confirmen els pitjors auguris. Guanya la dreta. De fet han quedat segons. Els primers són els que no han anat a votar, als que se’ls pressuposa indiferència. O potser simplement saben que continuaran manant els que tenen el capital i no paguen impostos. Res més a dir.

O sigui: muts i a la gàbia.

dissabte, 19 de novembre del 2011

Jornada de triple reflexió


Dies fa que ja vaig decidir qui votaria. No qui més confiança m’inspirava, sinó de qui desconfiava menys.

Per això puc destinar la jornada d’avui a reflexionar sobre altres coses. ¿Sobre economia? ¿Sobre si el capitalisme ha estat tan babau d’ensenyar totes les seves tècniques macabres i ara tothom que ha volgut ja li ha vist les vergonyes? ¿Sobre si serem capaços d’aprendre de la història, vist que fins ara no n’hem estat?

Prou, prou, prou. Jo volia fer només una reflexió d’estar per casa, sobre la campanya electoral.

La campanya electoral. L’adjectiu insuportable és insuportablement benèvol.

Tres propostes.

La primera seria una campanya electoral de tres dies: un dia per explicar el que vulguin explicar, l’altre per replicar el que han dit els altres, i l’últim per contestar les rèpliques i fer els darrers aclariments. I prou. Jo crec que tres dies els aguantaríem.

La segona és que els presidenciables, i alguna subpresidenciable, facin una pel·lícula 3D (en català o castellà o fifty-fifty) i que es projectin tant als principals cinemes com als cinemes de barri (i qui vulgui als cinefòrums). Crec que amb 3D se’ls hi apreciarien millor els morros i els capellans. Hi va qui vol pagar per escoltar-los, i avall.

La tercera és que la campanya es faci per subscripció. Una plataforma Verkami seria ideal. Si aconsegueixen els diners, fan campanya. Si no, que vagin a les places públiques a veure qui pillen.

I després de les propostes, una súplica.

Tots els indecisos i totes les indecises, que dissimulin, que menteixin, que diguin que ja s’han decidit, que no els calen ni més missatges, ni més mítings, ni més programacions mediàtiques, ni més pàgines als diaris, ni més cartells als fanals. Que ho facin pel bé de tothom.

diumenge, 13 de novembre del 2011

Naps en fonya

 Imatge: Paul Andrews

El meu germà bessó -en Josep- s'ha decidit a aparcar la seva timidesa malaltissa i fer-se blocaire o bloguista (i és que la batalla entre bloc i blog continua). Jo he intentat que se'n desdís, però no hi ha hagut manera.

Em demana que me'n faci ressò, a veure si algú se'l mira. Li he dit que si depèn dels que jo convenci...

El seu bloc/blog es diu NAPS EN FONYA. "¿Fa molt empordanès, no trobes?" -m'ha preguntat sense esperar resposta.

"¿I per què naps, precisament?" -li he deixat anar. "Home, els naps s'han de deixar en remull, no?" -he preferit no demanar-li'n més explicacions

Té un subtítol: UN BLOC EXPIATORI. "¿Notaran que hi ha una ela de més?" -ha deixat anar convençut que jo no m'hi havia fixat.

"Hi posaré allò que se m'acut i que no puc dir a ningú, i és que a casa ja no em fan cas. Curtet, curtet, sense enrotllar-me."

Li he aconsellat que hi posi alguna imatge de tant en tant, encara que no sigui seva, que dóna color. "Sí, potser sí" -ha concedit

M'he esperat que pengés la primera imatge al bloc per fer-ne propaganda. És la que hi ha a la capçalera del missatge. En fi, Josep, igual tens sort...

divendres, 11 de novembre del 2011

El ball flamenc



Veure com un àlic roig –més conegut com flamenc– trepitja el terra de la bassa, amb ritme i fermesa, alhora tibat i encorbat, de seguida fa relacionar aquesta au amb el ball d’igual nom. I és que la paraula flamenc ve de flamenc, segons diuen que podria ser.

No ens equivoquéssim, però. El ball i la manera de cantar i de tocar la guitarra, que rep el nom de flamenc fou un invent del XVIII i el bateig va ser al XIX. Ara fa un any la UNESCO el va declarar patrimoni immaterial, com la tradició castellera. M’estalviaré l’acudit que els castellers el podrien ballar mentre aixequen la torre de sis. En tot cas, el cante, el toque i el baile reben el nom de l’animal, que era abans, molt abans. Una de les teories diu que el nom se li va donar al ball per la imitació del llenguatge corporal d’aquesta au.

¿I d’on ve el nom de l’ocell? És curiós, l’Alcover diu que és un mot pres del germànic flaming, i els germànics (Douglas Harper) diuen que ve del portuguès o del castellà flamengo (de colors flamígers) o del provençal flamenc (de flama).

No em digueu que l’etimologia no és tan apassionant com marejadora. I per mareig, us deixo amb una mica de ball flamenc que vaig enregistrar ahir mateix als aiguamolls de l’Empordà.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Turquia 3


Algú va dir-me, fa temps: "Ei, tens una càmera que fa bones fotos." Espero que continuï pensant-ho.

Tercera part i última, que la cosa no està per anar atabalant al poc personal que segueix el bloc.

Dit d'una altra manera: "CONTINUARÀ (quan hi torni)"

diumenge, 6 de novembre del 2011

Turquia 2


Amics i amigues blocaires i bloguistes, blocxevics tots,
acabades les representacions d'Ara Pla,
i havent enllestit altres compromisos dels que no convé informar,
abans d'embolicar-me en altres coses,
crec que havia promès completar la presentació de minipanoràmiques turques.
Heus ací la segona part, mentre enllesteixo la tercera i última.