Un aliment que és caloria pura, aliment indispensable dels atletes dels Jocs Olímpics a Grècia, acompanyant de viatgers, pastors i mariners (en forma de pa de figa, de figat...).
A més de tot allò que es podria dir sobre la figa i les seves metàfores anatòmiques, un concepte que em crida l'atenció és la "figaflor". És a dir, la figa primerenca, a començaments d'estiu, que fan algunes varietats i que tenia molt bona premsa gastronòmica a l'antiguitat i crec que no pas tanta a l'actualitat. És un fruit normalment més aigualit i més voluminós que la resta de figues. Podeu comprovar-ho a la foto.
Fa pocs dies parlàvem de la bleda (assolellada o no), avui de la figaflor. Un altre dia parlarem del tòtil. I del lliri que alguns portem a la mà.
Un altre enigma és que la figuera silvestre és monoica (té flors masculines i femenines). En canvi, les figueres cultivades han acabat essent dioiques. De manera que uns peus donen figues i uns altres no. Confesso que no tinc el tema gaire investigat.
A casa sempre n'hem tingut, de figues, de les de coll de dama. Un dels problemes era abastar-les, ja que us puc garantir que les branques de figuera no són gens de fiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada