dilluns, 26 de maig del 2014

Simfonia estancada


Aigües quietes prou a prop del corrent del riu. Simfonia verda.


L’alga verda, la cloròfita, la que crispa els aquaristes, la que titllen de “moco de rana”, la que projecten enviar a l’espai pel seu activisme fotosintètic, la que serveix d’ailant o de material de construcció, l’hàbitat ideal de la granota verda.


La granota verda, la de taques negres, la megaresistent, la que menja sense manies, la caníbal, la de la línia verda que va del nas a la cua, la que canta de dia i de nit, la que no va mai d’excursió, la que es camufla entre algues verdes.



El Fluvià, al turó volcànic d’Arenys, sota la protecció de sant Sadurní, bisbe i màrtir. 


dilluns, 12 de maig del 2014

Anb prou feines...


Cara a Culip, cara a la tramuntaneta que avui ve dòcil i cansada.

Amb prou feines si pessiga la pell de gallina del mar.

Amb prou feines si xiula la seva simfonia als alvèols dels esquistos.

Amb prou feines si gronxa l’armèria o remou les bosses de calitja dels fondals.

Amb prou feines si empeny les onades que abracen somortes
la cala plena de restes de prosaiques procedències.

Amb prou feines si té ganes de xerrar ni d’on ve ni fins on pensa arribar.

Amb prou feines si s’ha adonat que sóc aquí, m'ignora mansament.

diumenge, 11 de maig del 2014

Tremps de Frost



A Girona.


A veure gentades.

A fer cua per entrar als llocs.

A comprovar que les bateries de les càmeres cada cop duren menys.

A sentir parlar francès i castellà i barceloní, que sempre és reconfortant.

I, a més a més, trobar-te raons paraflorals per a tots els gustos i sensibilitats.



dijous, 8 de maig del 2014

Crònica búlgara i 10

Muntanya de Rila. Cada espècie vegetal té llibertat de celebrar la Pasqua al ritme que més li convingui.


Quan la neu s’enretira, la primavera i la tardor es donen les mans. ¿Quina lliçó en devia treure l’ermità del bosc?


Us presento en Newton, el gos que pot veure les pel·lícules 3D sense posar-se ulleres. Ens mira amb aires de comiat.


L’aparell talla la línia del cel. La càmera no acaba de passar desapercebuda. Els viatgers es posen en mans alienes per al lent i inexorable retorn a casa.


¿Quan acaba un viatge?

Potser quan apartes els souvenirs del mig del pas i els guardes en un calaix ple d’altres souvenirs d’altres viatges. Potser quan plegues la darrera peça de roba feta servir un cop neta i planxada. O potser és un simple estat d’ànim que es tradueix en un punt a la llibreta de notes.

dimecres, 7 de maig del 2014

Crònica búlgara 09

Ni la mallerenga blava ni la primavera dels borrons han entès res de res quan els parlàvem de fronteres.


Exposició de lloses de la Vella Muntanya (potser amb algun fragment de balcanita) que, a més, serveixen de plaça sagrada.


Desficis iconogràfics, borratxeres cromàtiques, al·lucionacions il·luminades, desvariegs místics.


No se sap si embadalits o simplement atordits. Una cosa és tocar de peus a terra i l’altra és quedar-hi clavats, al terra.


La història de la humanitat s’acaba convertint en un popurri que pertot dóna pistes i pertot despista.


diumenge, 4 de maig del 2014

Crònica búlgara 08

Sofia no és omnipresent, però és difícil esquivar-la.


Comprar a peu de carrer, literalment, en forats minúsculs oberts al soterrani, entre atapeïts aparadors.


Pluja pels descosits del nuvolam: ciutat-infusió. Ara entenem que el cafè els surti aigualit.


Si el record fa nosa és millor desmantellar-lo. I posar-hi un altre record enlloc seu. Però no sempre funciona. Lamentablement la memòria no és una ciència exacta.



Mentre dormim, amb nocturnitat i traïdoria... I no ho hauríem advertit si no fos per la pròstata i les seves servituds.

dissabte, 3 de maig del 2014

Crònica búlgara 07

Si vols posar una denúncia a l’ajuntament has de fer constar que t’has entrebancat amb una rajola ben col·locada que, és clar, despista el vianant.


La pluja és la gran excusa per al festival de color dels paraigües. O potser és només una provocació al sol que deu pasturar per sobre l’espessa nuvolada.


No pots baixar escales sense estar disposat a trobar-te la història bategant al soterrani.


Tenen la seva pròpia estratègia per desentranyar el caos circulatori. Solemnes esbroncades per a infractors impassibles, com si uns i altres actuessin en obres de teatre diferents.


Plans superposats, acetats transparents que barregen la fe dels uns amb la fe dels altres i el negoci de tots plegats. I els arbres que van xuclant l’aigua dels carrers.

divendres, 2 de maig del 2014

Aiguamolls i fires

És sabut que les fires de Figueres cada cop tenen un major reclam. I cada any hi ha alguna que altra demostració d'aquest fet. Fa pocs dies als Aiguamolls ho vam poder constatar: un autocar ple de paons reials es van instal·lar provisionalment a les basses del Matà. 



 

Allà han alternat amb altres estadants habituals: camesllargues, cigonyes, martinets, grisets, collverds, cavalls, algun corb marí equilibrista, orenetes i arpelles, que també han volgut sortir a les fotos.






 







No sé si encara hi són. En quant pugui, me n'hi vaig a comprovar-ho.

dijous, 1 de maig del 2014

Crònica búlgara 06

Mai no saps on pots fer una bona amistat: una trobada que només es repetirà a base de retorns.


Es pot fer broma sobre qualsevol cosa, però sabent que les bromes evolucionen fins a no fer gràcia i acaben formant part de la cosa qualsevol.


Rodes de llum, reclam i substitut de la llum del dia. Al fons del fons, continuem essent adoradors del Sol (Lucifer, ai las!) 



Tancar una porta només té sentit si després tornem a obrir-la.



Visca les ciutats endreçades, quan això implica un sentiment vilatà i no un desfici municipal d’atraure turistes.