dimarts, 22 d’octubre de 2013

Dia de la poma

És de bon aprofitar que el dia estigui dedicat a un fruit tan conegut perquè això em permet enrotllar-me d'una altra cosa: el canvi de mes.

Fins a mitjanit érem a Veremari. Si en voleu veure l'al·legoria.


I a partir de mitjanit, o sigui ja, som a Brumari, el segon mes de la tardor. Si el mes passat feia referència a una activitat agrícola, important durant el calendari republicà, i important encara, de cara la futur canvien les tornes i el nom del mes parla d'un efecte meteorològic. L'al·legoria també hi fa referència:


Tema punyent, sobretot quan mantenim aires i escalfors més de finals d'estiu que no de mitjans de tardor. ¿Fins on ens portaran els canvis que s'intueixen? De moment anem pensant que no passa res i mirem cap a una altra banda, però els nostres fills s'hauran d'inventar un altre calendari a cavall de modificacions que no seran ni lògiques ni naturals ni justificables.

La natura ja s'encarregarà de fer fora del planeta les bèsties que potinegen de manera tan inconscient.

Mosseguem la poma del dia d'avui, que no sabem quantes vegades més ho podrem fer.

Hi ha qui diu que sóc catastrofista. O potser cat astrofista. Tant de bo!

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Siguis el que siguis, de raó no te' n falta.
El dia d' avui s´escau molt al mes que comencem, no es veu ni truita . i el cos grinyola més que un sac de gemecs.

Amb un bon ruixat i una bona tramuntanada ho tindriem tot arreglat.

novesflors ha dit...

Millor cat astrofista però sí, la Terra seguirà el seu camí d'una manera o altra.

Càndid ha dit...

Comptem que arribaran (el ruixat i la ventada)... Seguirem esperant!

Càndid ha dit...

Sí Noves Flors. Vés a saber si t'han buscat un nom premonitori!