Fins a mitjanit érem a Veremari. Si en voleu veure l'al·legoria.
I a partir de mitjanit, o sigui ja, som a Brumari, el segon mes de la tardor. Si el mes passat feia referència a una activitat agrícola, important durant el calendari republicà, i important encara, de cara la futur canvien les tornes i el nom del mes parla d'un efecte meteorològic. L'al·legoria també hi fa referència:
Tema punyent, sobretot quan mantenim aires i escalfors més de finals d'estiu que no de mitjans de tardor. ¿Fins on ens portaran els canvis que s'intueixen? De moment anem pensant que no passa res i mirem cap a una altra banda, però els nostres fills s'hauran d'inventar un altre calendari a cavall de modificacions que no seran ni lògiques ni naturals ni justificables.
La natura ja s'encarregarà de fer fora del planeta les bèsties que potinegen de manera tan inconscient.
Mosseguem la poma del dia d'avui, que no sabem quantes vegades més ho podrem fer.
Hi ha qui diu que sóc catastrofista. O potser cat astrofista. Tant de bo!
4 comentaris:
Siguis el que siguis, de raó no te' n falta.
El dia d' avui s´escau molt al mes que comencem, no es veu ni truita . i el cos grinyola més que un sac de gemecs.
Amb un bon ruixat i una bona tramuntanada ho tindriem tot arreglat.
Millor cat astrofista però sí, la Terra seguirà el seu camí d'una manera o altra.
Comptem que arribaran (el ruixat i la ventada)... Seguirem esperant!
Sí Noves Flors. Vés a saber si t'han buscat un nom premonitori!
Publica un comentari a l'entrada