El cinquè dia (quintidi) del primer grup de deu dies estava dedicat al cavall. Avui és el quintidi del segon grup de deu dies, i, oh sorpresa, està dedicat a l'ase.
No patiu que el toro també sortirà, però us haureu d'esperar a Plujós (finals de gener). A saber si llavors aquest blog continua l'exercici. Ja ho veurem, ¿oi?
Anem a l'ase. Al ruc mascle o somera femella. Al burro. Al cavall del poble. Aquest sobrenom l'ha rebut perquè pot fer pràcticament la mateixa feina que un cavall però menja molt menys; resulta molt més econòmic de mantenir.
Una de les races més apreciades d'ase ja sabeu quina és: l'ase català o guarà (Equus asinus var. catalana). Emparentat de prop amb l'ase mallorquí i el zamorà-lleonès. Una bèstia que havia estat imprescindible i que ara es troba directament abocada a l'extinció.
Com les màquines d'escriure. Ei, és per acabar desviant el tema.
2 comentaris:
Com m'agrada el burret català! Se'l veu tan casolà, tan autèntic...
Ara no sé si vas amb segones...
En tot cas, tant si vas amb intenció o sense, estic d'acord amb tu.
Publica un comentari a l'entrada