Un préstec dels àrabs: la verdura, que procedia de l'Índia, i el nom, que procedeix d'al-bâdinjân.
Tal dia com avui li estava dedicat en el calendari republicà, suposem pel seu valor culinari i perquè havia estat posada en dubte -i fins i tot prohibida- per l'Església Catòlica durant segles.
Doncs, sí. Fixeu-vos, si no, en el seu nom italià: melanzana, que ve de mela insana, és a dir, fruit que fa tornar boig. En fi, si sou alberginistes i practicants, ja sabeu en quin jardí us heu posat.
No goso posar-vos plats amb albergínia, però us diré que si vaig a Lleida sempre torno amb uns quants pots de samfaina que després fan amistat forçada amb pollastre o llom o bacallà. I si recordo els dies de Grècia no hi ha manera de deslligar la memòria de la mussaka. I l'escalivada. I simplement arrebossada. I farcida. I...
4 comentaris:
A mi m'agrada a la planxa i, casualitats que es donen, tenia pensat fer-ne aquesta nit per a sopar.
Potser no és una casualitat... A veure si seràs republicà i tot!
El cap de setmana passat vaig menjar una coca amb albergínia ( 'esbargínies') i seitons, una combinació deliciosa i precisament pensava amb la ductilitat d' aquesta hortalissa, s'adapta a qualsevol acompanyant, potser perquè si és tendra té un gust molt subtil i neutre.Amb el que vaig en compte és amb la pell, de vegades és indigesta.
Què dir dels pebrots de més amunt? deliciosos també, cadascun amb el seu puntet de dolçor, d' acidesa o de picantor...unos pican y otros non!
Avui tinc escalivada i anxoves ;-)
Tinc la sensació que el calendari republicà ens està abocant a la disbauxa gastronòmica...
Publica un comentari a l'entrada