Cada desè dia, la cosa canvia. Cada deu dies toca ser festiu. I no està dedicat a cap planta ni a cap animal; està dedicat a una eina.
M'imagino que no teniu cap dubte de quina serà la primera eina, si és que recordeu quina era la primera planta. Doncs, sí, ho heu endevinat: la tina.
Encara que, diccionari en mà, una tina pot ser qualsevol tipus de dipòsit per a qualsevol tipus de contingut, el fet és que la tina -de fusta, pedra o ceràmica- se sol associar al vi.
Avui en dia es fan d'acer inoxidable o de resina sintètica, perquè diuen que així controlen millor la temperatura durant el procés de fermentació.
Com que m'agrada el vi estic disposat a creure-m'ho. No sé vosaltres...
2 comentaris:
Sí, però com que sovint obeïm la llei del pèndul, ara torna la creença de dipositar-lo en àmfores. Que no dic pas que no sigui bona cosa, sinó que anem a modes,com tot. A veure quina s`empescaran quan passi aquesta...
A casa dels avis la tina era un habitacle quadrat bastant gros sota nivell del sòl, al celler i fet de rajol o d' obra.
Molt ben trobat. Hi ha indrets que les tines són construccions, i no pas petites; en llocs de vinya, evidentment.
Publica un comentari a l'entrada