Una altra planta ornamental vinguda de lluny. Concretament dels Andes peruans a mitjans del segle XVI. Com ja heu vist en el títol avui és el dia de la flor de nit.
Diria que la data és ben trobada perquè aquests dies a l'Escala, a la zona de la cala de la Creu, les mates grogues i vermelles s'obren a mitja tarda, i fan el seu efecte, de color i de flaire. Quedaran obertes fins demà a mig matí.
Aquesta afició horària té molt a veure amb les esfinxs que les pol·linitzen, lògicament nocturnes.
El tema del color també té el seu què. Les plantes de flor groga, conforme es van fent grans, van traient flors de color vermell. Les de color blanc acaben fent flors de color violeta. O això diuen les enciclopèdies.
La planta s'escampa amb facilitat, ja que té estratègies autofertilitzants. A més de fer bonic i donar feina per eradicar-la, jo no li'n conec cap altra utilitat. És a dir, forma part de la facció decorativa del calendari republicà.
4 comentaris:
La flor de nit, per mi, és sinònim de nits d' estiu a la fresca. L´aroma que desprenen és una meravella. Avui he après el perquè s' obren de nit i que algunes canvien de color amb la creixença.Les meves són sempre fúscsia, deuen ser eternament joves.
I el que sí he pogut comprovar també és que allà on cau la llavor negra del fruit hi surt planta segura, s' escampen que és un no dir.
S'escampen aprofitant la foscor (amb nocturnitat i traïdoria). ;)
hola, company.. havia desaparegut uns mesos o anys... dels blogs... em sembla que ara hi torno... he llegit les teves darreres entrades... una abraçada
La teva desaparició anava acompanyada de l'edició. Pensava a veure si algun dia presenta el llibre per aquí dalt...
Una Abraçada, Santi.
Publica un comentari a l'entrada