L’enginy i la capacitat de sorprendre són
bases habituals d’en Sergi Pàmies. En els contes pot fer parada d’aquestes habilitats.
Aquí a les Cançons d'amor i de pluja, també hi són.
Però hi ha alguna cosa inesperada dins de l’inesperat,
embrions de contes que han quedat tal qual, alguna història absolutament
autobiogràfica sense cap parament artificiós.
Al cap i a la fi, un catàleg espars, en què
alguns articles tenen relació amb altres articles d’altres pàgines o potser d’altres
catàlegs, però cadascun d’ells amb prou entitat per suggerir o arrencar un
somriure o deixar-te amb les ganes d’una continuació.
Difícil de triar un entre els altres. Era un
llibre recomanat dels que no et fan desconfiar de qui te’l recomanava.
2 comentaris:
Ahir a la nit, quan vaig entrar i vaig veure que parlaves del llibre vaig recordar que en tenia un bon tros llegit però l' havia hagut de deixar per altres imperatius llibrescos. El guardava encara a la tauleta de nit, així que quan vaig anar a dormir m' hi vaig reenganxar, ara que vaig més desfogada.
I sí, és un bon llibre, tens raó quan dius que alguns contes et deixen amb les ganes d' una continuació tot i que sàpigues que els acaba just en aquell punt idoni. Escriure contes - bons- no és gens fàcil, cada dia ho tinc més clar.
Gràcies aquest feliç recordatori.
Et desitjo molt bon any Càndid, a tu i a tota la família. Com sempre, sou molt guapos tots.
De res.
Ho he fet expressament.
Gràcies pels bons desitjos i, sobretot, Bon Any!!!
Publica un comentari a l'entrada